Diferència

 (del llatí diferentia, de differre, ser diferent)

És l'alteritat, o causa de distinció, entre dues o més coses o individus, de manera que pot parlar-se del que és numèricament diferent, quan dues coses es distingeixen només per ser individus diferents dins d'una mateixa espècie, o del que és específicament diferent, perquè les coses o individus pertanyen a espècies diferents. La diferència permet la distinció i la classificació.

En alguns sistemes filosòfics, la diferència no és simplement un concepte lògic, sinó un element nuclear del sistema filosòfic amb repercussions ontològiques. Així, per exemple, en Heidegger (la diferència ontològica) i Deleuze (les dues categories ontològiques de diferència i repetició).

Gilles Deleuze

Michel Foucault

Segons Deleuze, la tasca de la filosofia actual és la de pensar les condicions que fan possible l'aparició de les nocions mateixes de ser i de subjecte, que estan a la base de la filosofia moderna. Al seu torn, aquesta va sorgir per la necessitat de fonamentar l'ésser en el subjecte a causa de la crisi de la metafísica del ser que es va produir al final de l'edat mitjana. Deleuze comparteix aquesta investigació sobre l'aparició de les característiques de la modernitat (a partir de l'aparició de la noció de subjecte) amb autors com Foucault, per exemple, i l'efectua sota la inspiració de Nietzsche i, en part, de Heidegger (encara que, segons Deleuze, el pensament heideggerià sobre la diferència ontològica és una reculada respecte de Nietzsche). Es tracta de mostrar que hi ha un fonament anterior a l'ésser i al subjecte, i en ser com a subjecte. Es tracta, doncs, de desconstruir (encara que aquesta terminologia no és deleuziana) la subjectivitat i criticar la idea segons la qual el subjecte i la seva representació són el punt de partida i el fonament. Amb això, Deleuze aborda una nova forma de pensar, en tant que es tracta de pensar el no-pensat i velat per la lògica de la identitat, i mostra que el que apareix després de la subjectivitat no és l'antiga noció de ser, sinó la diferència; el ser com a diferència, el ser com a temps.

Deleuze considera que la noció imperant de subjectivitat i d'identitat és la que ha impossibilitat el pensament de la diferència. L'elaboració d'un pensament de la diferència no subordinat a la identitat, implica una relectura de la història de la filosofia, ja que, segons Deleuze, en filòsofs com Lucreci, Spinoza, Leibniz, Hume, Kant, Nietzsche i Bergson; en literats com Proust, Sacher-Masoch o Kafka; en determinats aspectes de la noció psicològica d'inconscient i en pintors com Bacon, es defineixen implícitament o explícitament aspectes clau de l'àmbit de la presubjectivitat (la duració bergsoniana, per exemple, que és constitutiva del subjecte). D'aquí, la sèrie d'estudis monogràfics que Deleuze elabora sobre els autors esmentats.

La filosofia de l'ésser i del subjecte basada en l'ocultament de la diferència ha considerat, segons la tesi deleuziana, dos tipus de diferències:

a) la diferència conceptual i intrínseca (segons la qual x i y són diferents quan no poden definir-se de la mateixa manera), i

b) la diferència no conceptual o extrínseca (segons la qual x i x són diferents pel fet de no ocupar el mateix espai, encara que puguin definir-se de la mateixa manera). En aquest cas, la diferència no conceptual és concebuda com a repetició de l'idèntic, però Deleuze nega que la repetició sigui la reproducció d'una realitat originària: no pot haver-hi una repetició no conceptual, de manera que la repetició no és mai una repetició d'un model originari (veg. citació).

Vegeu diferència específica, identitat.