Diferència entre revisions de la pàgina «Objectivitat»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Caràcter del que és objectiu. Aquesta noció pot entendre's de diverses maneres: '''1)''' De manera més general, és la referènci...».) |
m (bot: - intersubjectivitat|Veure objectivitat + intersubjectivitat|Vegeu objectivitat) |
||
(Hi ha 4 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 2: | Línia 2: | ||
Caràcter del que és [[objectiu|objectiu]]. Aquesta noció pot entendre's de diverses maneres: | Caràcter del que és [[objectiu|objectiu]]. Aquesta noció pot entendre's de diverses maneres: | ||
− | '''1)''' De manera més general, és la referència a l'objecte, en oposició al que és merament [[subjectivitat|subjectiu]]. En la distinció objectivitat-subjectivitat s'entén que, amb l'objectivitat, es jutja de les coses segons propietats que realment els pertanyen i, amb la subjectivitat, es jutja de les coses des de la manera com aquestes ens afecten. En contextos generals de [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]], l'objectivitat es refereix sobretot al fet de disposar de raons comprovables i discutibles per tots, en les quals es recolza una creença que es considera veritable; en [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]], l'objectivitat és, juntament amb la [[racionalitat|racionalitat]] i el caràcter [[mètode|metòdic]], una de les principals característiques de la [[ciència|ciència]] o del [[coneixement científic|coneixement científic]] ([[Recurs:Bunge: coneixement objectiu| | + | '''1)''' De manera més general, és la referència a l'objecte, en oposició al que és merament [[subjectivitat|subjectiu]]. En la distinció objectivitat-subjectivitat s'entén que, amb l'objectivitat, es jutja de les coses segons propietats que realment els pertanyen i, amb la subjectivitat, es jutja de les coses des de la manera com aquestes ens afecten. En contextos generals de [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]], l'objectivitat es refereix sobretot al fet de disposar de raons comprovables i discutibles per tots, en les quals es recolza una creença que es considera veritable; en [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]], l'objectivitat és, juntament amb la [[racionalitat|racionalitat]] i el caràcter [[mètode|metòdic]], una de les principals característiques de la [[ciència|ciència]] o del [[coneixement científic|coneixement científic]] ([[Recurs:Bunge: coneixement objectiu|veg. text 1]] i [[Recurs:Bunge: verificabilitat de la ciència|text 2]] ). Expressa l'ideal de la investigació científica, en tant reconeixement públic dels fets com a científics dut a terme per la [[comunitat científica|comunitat científica]] ([[Recurs:Cita L. Olivé|veg. citació]]). En aquest cas, s'entén com a predomini del coneixement de l'objecte o de la realitat, més enllà de tot prejudici o interès particular ([[Recurs:cites de Mario Bunge sobre l'objectivitat.|veg. citació]]). En filosofia de la ciència, ja que es reconeix la impossibilitat d'accedir a l'objecte sense la mediació de la teoria o d'algun tipus d'interpretació, l'objectivitat es fa equivaler a la [[intersubjectivitat|intersubjectivitat]], no eximeix de certa acusació de [[relativisme|relativisme]]. També en l'àmbit de l'[[antropologia cultural|antropologia cultural]] es proposa l'objectivitat com a ideal científic, sense menysprear el [[relativisme cultural|relativisme cultural]], però evitant els prejudicis propis i evitant l'[[etnocentrisme|etnocentrisme]] ([[Recurs:cita de Marvin Harris sobre l'objectivitat|veg. citació]]). |
− | '''2)''' Segons [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] és el fruit d'un acte transcendental d'[[objectivació|objectivació]], la qual cosa també connecta amb la concepció de l'objectivitat com [[intersubjectivitat|intersubjectivitat]]. ([[objectivitat com a intersubjectivitat| | + | '''2)''' Segons [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] és el fruit d'un acte transcendental d'[[objectivació|objectivació]], la qual cosa també connecta amb la concepció de l'objectivitat com [[intersubjectivitat|intersubjectivitat]]. ([[objectivitat com a intersubjectivitat|Vegeu objectivitat com a intersubjectivitat]]). |
'''3)''' Segons [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]], en un sentit semblant al primer, és a dir, com a coneixement objectiu, l'objectivitat posseeix existència pròpia com a pertanyent al [[mons 1,2 i 3|món 3]]. Per a aquest autor, l'objectivitat es funda en la informació i en la teoria. I una teoria o una pràctica científica és objectiva quan pot sotmetre's a discussió i és susceptible de refutació o [[falsació|falsació]]. Al mateix temps, la característica fonamental del coneixement objectiu és que és un coneixement sense subjecte cognoscent, fruit d'una evolució de coneixements emmagatzemats (que són els constituents del món 3) i repetits en diverses ocasions i per diversos subjectes. | '''3)''' Segons [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]], en un sentit semblant al primer, és a dir, com a coneixement objectiu, l'objectivitat posseeix existència pròpia com a pertanyent al [[mons 1,2 i 3|món 3]]. Per a aquest autor, l'objectivitat es funda en la informació i en la teoria. I una teoria o una pràctica científica és objectiva quan pot sotmetre's a discussió i és susceptible de refutació o [[falsació|falsació]]. Al mateix temps, la característica fonamental del coneixement objectiu és que és un coneixement sense subjecte cognoscent, fruit d'una evolució de coneixements emmagatzemats (que són els constituents del món 3) i repetits en diverses ocasions i per diversos subjectes. | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 22:56, 20 oct 2017
Caràcter del que és objectiu. Aquesta noció pot entendre's de diverses maneres:
1) De manera més general, és la referència a l'objecte, en oposició al que és merament subjectiu. En la distinció objectivitat-subjectivitat s'entén que, amb l'objectivitat, es jutja de les coses segons propietats que realment els pertanyen i, amb la subjectivitat, es jutja de les coses des de la manera com aquestes ens afecten. En contextos generals de teoria del coneixement, l'objectivitat es refereix sobretot al fet de disposar de raons comprovables i discutibles per tots, en les quals es recolza una creença que es considera veritable; en filosofia de la ciència, l'objectivitat és, juntament amb la racionalitat i el caràcter metòdic, una de les principals característiques de la ciència o del coneixement científic (veg. text 1 i text 2 ). Expressa l'ideal de la investigació científica, en tant reconeixement públic dels fets com a científics dut a terme per la comunitat científica (veg. citació). En aquest cas, s'entén com a predomini del coneixement de l'objecte o de la realitat, més enllà de tot prejudici o interès particular (veg. citació). En filosofia de la ciència, ja que es reconeix la impossibilitat d'accedir a l'objecte sense la mediació de la teoria o d'algun tipus d'interpretació, l'objectivitat es fa equivaler a la intersubjectivitat, no eximeix de certa acusació de relativisme. També en l'àmbit de l'antropologia cultural es proposa l'objectivitat com a ideal científic, sense menysprear el relativisme cultural, però evitant els prejudicis propis i evitant l'etnocentrisme (veg. citació).
2) Segons Kant és el fruit d'un acte transcendental d'objectivació, la qual cosa també connecta amb la concepció de l'objectivitat com intersubjectivitat. (Vegeu objectivitat com a intersubjectivitat).
3) Segons Popper, en un sentit semblant al primer, és a dir, com a coneixement objectiu, l'objectivitat posseeix existència pròpia com a pertanyent al món 3. Per a aquest autor, l'objectivitat es funda en la informació i en la teoria. I una teoria o una pràctica científica és objectiva quan pot sotmetre's a discussió i és susceptible de refutació o falsació. Al mateix temps, la característica fonamental del coneixement objectiu és que és un coneixement sense subjecte cognoscent, fruit d'una evolució de coneixements emmagatzemats (que són els constituents del món 3) i repetits en diverses ocasions i per diversos subjectes.