Autor:Smith, Adam

Filòsof moral i economista escocès. Va néixer a Kirkaldy en 1723 i va morir a Edimburg en 1790. Defensor del liberalisme econòmic i de la filosofia del sentiment moral, és considerat com un dels fundadors de l'economia política clàssica.

Va ser professor de lògica i de filosofia moral a la universitat de Glasgow, on va succeir a Hutcheson, del que havia estat deixeble. Va ser rector d'aquesta universitat a partir de 1787, i va mantenir una estreta amistat amb Hume. Les seves primeres activitats en el terreny de la filosofia li van orientar cap a un cert empirisme que, traslladat al terreny de la filosofia moral, li va conduir a la teoria del sentiment moral segons la qual la simpatia, entesa com a comunitat de sentiments amb el proïsme, és el fet fonamental de la consciència moral, en tant que és la que determina l'aprovació o reprovació de les accions alienes, de manera que la simpatia d'un observador imparcial és criteri de moralitat. El conjunt d'expectatives recíproques de simpatia vincula als individus i constitueix a la societat en un sistema de relacions interindividuales basat en els seus respectius intercanvis que, al seu torn, es basen en la llibertat.

Després d'un llarg viatge per França i Suïssa, en el qual va entrar en contacte amb els economistes del corrent denominat fisiocràcia (encara que es va apartar dels fisiòcrates en considerar que és el treball humà el que produeix totes les riqueses), va orientar els seus estudis a la teoria econòmica i cap a l'estudi de les condicions d'equilibri, creixement i durada de l'economia industrial. En els seus estudis d'economia inicia la teoria del valor treball, posteriorment desenvolupada per David Ricardo (segons la qual, el valor d'un bé qualsevol està determinat per la quantitat de treball necessari per a produir-ho), i que tanta influència va tenir en Marx. La seva obra principal, que va obtenir una gran difusió i és una de les obres fonamentals del liberalisme econòmic i de l'economia política clàssica, és la Investigació sobre la naturalesa i causes de la riquesa de les nacions (1776), en la qual reforça els fonaments de la teoria liberal de l'Estat entès com a mer àrbitre en les transaccions econòmiques, i critica les teories mercantilistes i fisiòcrates. Subordina el polític a l'econòmic i sosté que el creixement econòmic augmenta la moralitat de les nacions, ja que els homes acreixen les seves riqueses i fugen de la necessitat, amb la qual cosa l'Estat apareix com la instància que recull aquesta moralitat.

Altres obres destacades són: Teoria dels sentiments morals (1759) i Esbós de la riquesa de les nacions (1776).