Liberalisme

El liberalisme és la teoria política i econòmica que defensa el prevalgut del principi de la llibertat individual. Aquesta defensa no suposa la mera negació de l'autoritat (el que seria entendre la llibertat en sentit merament negatiu: com a oposada a les seves constriccions), sinó l'afirmació de l'autonomia de l'individu per a seguir regles racionals. D'aquesta manera defensa que el locus de la llibertat és l'individu, per sobre de l'Estat i de la col·lectivitat. Encara que el terme es va crear posteriorment, com a doctrina va sorgir durant els segles XVII i XVIII, i arrenca de les tesis de Locke, Montesquieu i Adam Smith, entre d'altres, la motivació inicial del qual va ser la d'oposar-se a l'absolutisme dels monarques, defensar la necessitat de la separació de l'Església i l'Estat, així com realitzar l'exigència d'igualtat de tots els homes davant la llei, i la promulgació de lleis que limitessin el poder dels governants.

Però, ja que en aquestes teories es van manifestar tesis diferents, tampoc pot parlar-se d'un significat unívoc d'aquest terme. Així, en l'actualitat, sota aquest terme s'engloben concepcions bastant diferents, de manera que en els EUA, per exemple, no s'entén per liberalisme el mateix que a Europa, fins al punt que en aquell país és sinònim de socialisme o de radicalisme -el que no deixa de ser paradoxal si tenim en compte que la revolució nord-americana es va realitzar sota la bandera del liberalisme- quan, en canvi, a Europa, el socialisme es va oposar al liberalisme i, sovint, aquest és considerat conservador. A més, ha de distingir-se entre les tesis econòmiques i les tesis polítiques del liberalisme.

Com a doctrina econòmica va sorgir a partir dels fisiòcrates i es va desenvolupar amb Adam Smith, qui va criticar l'economia planificada dels mercantilistes i va assenyalar la connexió entre liberalisme i creixement econòmic, alhora que defensava la necessitat de separar l'economia de la moral, de la religió i de la mateixa política, considerant que les lleis del mercat i el lliure comerç regulen de forma automàtica la cooperació entre els homes, raó per la qual advocava per una mínima intervenció de l'Estat en els assumptes econòmics.

Com a teoria política, el liberalisme que es va desenvolupar als segles XVII i XVIII implicava la secularització social i l'exigència de separar el poder polític del religiós, amb la qual cosa, al mateix temps, es despolititzava la religió. A més, també contemplava la necessitat de separar la política de la moral i, com ja hem dit, advocava per la formulació de legislacions que limitessin el poder dels governants. Si el liberalisme econòmic va sorgir en contra del mercantilisme i de les ingerències estatals en la producció econòmica, el liberalisme polític va sorgir a partir de les teories jusnaturalistes i contractualistes que insistien en els drets universals de l'home. Per aquest motiu Locke iniciés la teoria de la separació de poders i advoqués per la discriminació del poder executiu (govern) i del poder legislatiu (Parlament). Aquesta teoria va ser completada per Montesquieu que va insistir en la necessitat de separar també el poder judicial (tribunals). En la seva defensa de la igualtat de tots els homes davant la llei, els partidaris del liberalisme insistien que fins i tot els governants havien d'estar sotmesos a la mateixa legislació. Al seu torn, per a regular els mecanismes de poder, van defensar la necessitat d'expressar la veu de la sobirania popular mitjançant eleccions i organitzar-la en un Parlament.

Independentment de diverses formulacions específiques, el nucli teòric del liberalisme, així com el seu afany secularitzador i democratizador, ha estat assumit per tots els règims democràtics i ha estat recollit a les declaracions dels drets de l'home (França, 1776; EUA, 1791), raó per la qual a aquestes tesis més que pròpiament liberals se les considera, en general, demòcrates i no poden considerar-se patrimoni de cap partit o organització política, sinó que formen part d'un bagatge polític general al qual solament s'oposen els règims totalitaris. El fet que aquestes tesis siguin actualment acceptades de forma generalitzada no significa que s'acceptin de la mateixa manera les bases teòriques que inicialment les van originar. És a dir, pot acceptar-se la necessitat de la separació de poders o la necessitat del sufragi democràtic, però no té per què acceptar-se que això sigui un corol·lari necessari de la necessitat de preservar la propietat (com defensava Locke, per exemple), ni tampoc que això hagi de ser així perquè es correspon amb una hipotètica naturalesa humana immutable.

Precisament perquè en bona part les tesis-marco generals del liberalisme són independents dels punts de partida que les van engendrar, hi ha hagut diverses variants històriques d'aquesta doctrina. Especialment, es pot considerar una variant més aviat conservadora, representada per Locke, Montesquieu, Adam Smith i Tocqueville, i una variant radical, que ha tingut en l'utilitarisme de Bentham el seu exponent més conegut i que, en algunes ocasions, a causa de la tesi de la necessitat de reduir l'Estat a la mínima expressió, s'ha apropat a tesi anarquistes.

En les seves variants més conservadores, el liberalisme ha tendit a menysprear les diferències concretes del punt de partida dels individus. Basant-se en una formulació abstracta de la «igualtat de tots els homes», ha conduït cap a la confusió demagògica entre la defensa d'aquesta igualtat com a ideal, amb la declaració de la igualtat com a punt de partida. D'aquesta manera, sota la demagògia de considerar que tots els homes són iguals segons el dret, però sense considerar el punt de partida realment desigual de fet, la defensa d'aquestes tesis de manera abstracta implica la perpetuació dels privilegis de les classes dominants, que s'emparen en unes lleis de mercat hipotèticament justes i objectives però que amaguen un punt de partida desfavorable per als desposseïts. Aquest és el nucli de la crítica que des del marxisme s'ha efectuat als aspectes econòmics i ideològics del liberalisme.

Arran d'aquesta crítica, i en el context de la Primera Guerra Mundial i de la revolució bolxevic i, posteriorment, a causa de la crisi del sistema borsari en els anys trenta, les tesis estrictament liberalistes van ser corregides, i es va defensar la necessitat de mecanismes correctors de les desigualtats per part de l'Estat. J.M. Keynes va ser l'artífex d'aquesta nova visió econòmica més procliu a l'intervencionisme corrector. Però, posteriorment, el liberalisme polític i econòmic ha ressorgit amb força sota el nom de neoliberalisme, i ha impregnat les tesis de les escoles econòmiques contemporànies, així com els règims polítics de molts països occidentals. El nucli del neoliberalisme va sorgir ja promptament. De fet va començar amb el «col·loqui Lippman» en 1938, i es va prosseguir amb les tesis de l'economista i sociòleg August von Hayek (premi Nobel d'economia en 1974). En el terreny polític, el neoliberalisme defensa la primacia de la llibertat sobre la igualtat, i dels drets individuals sobre els col·lectius. En el terreny filosòfic es nodreix de la sociologia de Durkheim i de les filosofies de la «mort del subjecte», d'on extreu la tesi de l'individualisme metodològic, que defensa que tots els fenòmens socials són fruit de la interacció d'individus guiats per les seves eleccions intencionals.