Diferència entre revisions de la pàgina «Mètode baconià»
De Wikisofia
m (bot: - d' [[Autor:Aristòtil|Ar + d'[[Autor:Aristòtil|Ar) |
m (bot: - per eliminar aquelles + per a eliminar aquelles) |
||
(Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:fbacon3.gif|thumb|Francis Bacon]] | [[File:fbacon3.gif|thumb|Francis Bacon]] | ||
− | El que [[Autor:Bacon,_Francis|Francis Bacon]] (1561-1626) exposa principalment en la seva obra ''Novum Organum'' com a nou mètode científic d'interpretació de la naturalesa, en contra sobretot de la [[metodologia|metodologia]] científica tradicional basada en les idees d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] sobre la inducció i la força demostrativa del [[sil·logisme|sil·logisme]]. Bacon, enfront de la noció d'inducció per simple enumeració d'Aristòtil, introdueix la idea d'una [[inducció|inducció]] progressiva i acurada, que, partint de la més àmplia possible recol·lecció de dades (història natural), estableix inicialment correlacions entre diversos fets per, eliminades les hipòtesis no explicatives, arribar a establir la «forma» o causa del fenomen en qüestió. («Perquè el coneixement | + | El que [[Autor:Bacon,_Francis|Francis Bacon]] (1561-1626) exposa principalment en la seva obra ''Novum Organum'' com a nou mètode científic d'interpretació de la naturalesa, en contra sobretot de la [[metodologia|metodologia]] científica tradicional basada en les idees d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] sobre la inducció i la força demostrativa del [[sil·logisme|sil·logisme]]. Bacon, enfront de la noció d'inducció per simple enumeració d'Aristòtil, introdueix la idea d'una [[inducció|inducció]] progressiva i acurada, que, partint de la més àmplia possible recol·lecció de dades (història natural), estableix inicialment correlacions entre diversos fets per, eliminades les hipòtesis no explicatives, arribar a establir la «forma» o causa del fenomen en qüestió. («Perquè el coneixement –diu– és una piràmide, les bases de la qual són les històries naturals»). |
− | Aquest ascens inductiu cap a la forma o causa del fenomen creu aconseguir-ho mitjançant l'ús reglamentat de la inducció, que precisa amb l'ocupació de taules: de ''presència'', o enumeració dels casos positius, en què s'observa una determinada qualitat; | + | Aquest ascens inductiu cap a la forma o causa del fenomen creu aconseguir-ho mitjançant l'ús reglamentat de la inducció, que precisa amb l'ocupació de taules: de ''presència'', o enumeració dels casos positius, en què s'observa una determinada qualitat; d{{'}}''absència'', o enumeració dels casos negatius, però relacionats, en els quals no apareix la qualitat, i de ''graus'' o de ''comparació'', o observació de les variacions. La calor, per exemple, cas que Bacon estudia en el llibre 2 de ''Novum Organum'', està present en els rajos solars, en totes les flames, en els cossos que cremen, etc.; està absent en els rajos lunars, en l'hivern, etc., i experimenta variació de molts graus en tots els cossos calents. L'ús d'aquestes taules, si bé no permet determinar la causa de la calor, serveix per a eliminar aquelles que ''no són'' causes. A partir d'aquí, sembla que Bacon suggereix alguna cosa així com un [[mètode hipoteticodeductiu|mètode hipoteticodeductiu]], que denomina «primera verema» o collita que se li permet a l'enteniment, que aventura una hipòtesi que ha de ser sotmesa a més proves. Una d'elles la constitueixen les anomenades «[[experiments crucials|experiències crucials]]» o «fets de la creu», prenent aquesta expressió de les creus que, col·locades en la cruïlla de les carreteres indiquen els diversos camins, i que consisteixen en un fet decisiu que permet acceptar una [[hipòtesi|hipòtesi]] com a concloent, precisant la impossibilitat de l'altra. Pot afirmar-se que el mètode de Bacon és la primera afirmació històrica que la inducció ha de ser el mètode propi de la ciència, és a dir, la primera afirmació històrica de l'[[inductivisme|inductivisme]]. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió de 10:18, 13 oct 2017
El que Francis Bacon (1561-1626) exposa principalment en la seva obra Novum Organum com a nou mètode científic d'interpretació de la naturalesa, en contra sobretot de la metodologia científica tradicional basada en les idees d'Aristòtil sobre la inducció i la força demostrativa del sil·logisme. Bacon, enfront de la noció d'inducció per simple enumeració d'Aristòtil, introdueix la idea d'una inducció progressiva i acurada, que, partint de la més àmplia possible recol·lecció de dades (història natural), estableix inicialment correlacions entre diversos fets per, eliminades les hipòtesis no explicatives, arribar a establir la «forma» o causa del fenomen en qüestió. («Perquè el coneixement –diu– és una piràmide, les bases de la qual són les històries naturals»).
Aquest ascens inductiu cap a la forma o causa del fenomen creu aconseguir-ho mitjançant l'ús reglamentat de la inducció, que precisa amb l'ocupació de taules: de presència, o enumeració dels casos positius, en què s'observa una determinada qualitat; d'absència, o enumeració dels casos negatius, però relacionats, en els quals no apareix la qualitat, i de graus o de comparació, o observació de les variacions. La calor, per exemple, cas que Bacon estudia en el llibre 2 de Novum Organum, està present en els rajos solars, en totes les flames, en els cossos que cremen, etc.; està absent en els rajos lunars, en l'hivern, etc., i experimenta variació de molts graus en tots els cossos calents. L'ús d'aquestes taules, si bé no permet determinar la causa de la calor, serveix per a eliminar aquelles que no són causes. A partir d'aquí, sembla que Bacon suggereix alguna cosa així com un mètode hipoteticodeductiu, que denomina «primera verema» o collita que se li permet a l'enteniment, que aventura una hipòtesi que ha de ser sotmesa a més proves. Una d'elles la constitueixen les anomenades «experiències crucials» o «fets de la creu», prenent aquesta expressió de les creus que, col·locades en la cruïlla de les carreteres indiquen els diversos camins, i que consisteixen en un fet decisiu que permet acceptar una hipòtesi com a concloent, precisant la impossibilitat de l'altra. Pot afirmar-se que el mètode de Bacon és la primera afirmació històrica que la inducció ha de ser el mètode propi de la ciència, és a dir, la primera afirmació històrica de l'inductivisme.