Diferència entre revisions de la pàgina «Ciència normal»
De Wikisofia
m (bot: -veure cita +vegeu la cita) |
|||
| (4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | En terminologia de [[Autor:Kuhn, Thomas Samuel|Th.S. Kuhn]], la que desenvolupa una [[comunitat científica|comunitat científica]] durant el període de temps en què investiga sota un [[paradigma|paradigma]], o model d'investigació, admès per tots ([[Recurs:cita Kuhn| | + | En terminologia de [[Autor:Kuhn, Thomas Samuel|Th.S. Kuhn]], la que desenvolupa una [[comunitat científica|comunitat científica]] durant el període de temps en què investiga sota un [[paradigma|paradigma]], o model d'investigació, admès per tots ([[Recurs:cita Kuhn|veg. citació]]). El paradigma suposa un esdeveniment científic d'envergadura, un gran descobriment, una [[teoria científica|teoria científica]] ben fundada, etc., que pugui servir com a fonament d'investigacions successives Aquesta investigació científica sota l'empara del paradigma científic es caracteritza per un [[Recurs:desenvolupament científic|desenvolupament científic]] acumulatiu i pacífic, que no s'altera fins que fan acte de presència les [[anomalia|anomalies]] o problemes que la teoria paradigmàtica no és capaç de solucionar ([[Recurs:esquema revolucionis científiques|vegeu gràfic]]). A partir d'aquest moment pot iniciar-se el període de [[ciència revolucionària|ciència revolucionària]]. |
| − | Kuhn, que descriu la naturalesa genèrica de la ciència normal com una «activitat dirigida a solucionar enigmes», li atribueix tres tipus d'activitats pròpies: determinació dels fets científics rellevants per a la teoria: (fets que explica i prediu), l'acoblament dels fets amb la teoria i l'articulació de la teoria ( | + | Kuhn, que descriu la naturalesa genèrica de la ciència normal com una «activitat dirigida a solucionar enigmes», li atribueix tres tipus d'activitats pròpies: determinació dels fets científics rellevants per a la teoria: (fets que explica i prediu), l'acoblament dels fets amb la teoria i l'articulació de la teoria (Cf. Th. S. Kuhn'', L'estructura de les revolucions científiques'', FCE, Mèxic 1975, p. 54-67.). |
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia de la ciència}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia de la ciència}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 22:26, 16 set 2018
En terminologia de Th.S. Kuhn, la que desenvolupa una comunitat científica durant el període de temps en què investiga sota un paradigma, o model d'investigació, admès per tots (veg. citació). El paradigma suposa un esdeveniment científic d'envergadura, un gran descobriment, una teoria científica ben fundada, etc., que pugui servir com a fonament d'investigacions successives Aquesta investigació científica sota l'empara del paradigma científic es caracteritza per un desenvolupament científic acumulatiu i pacífic, que no s'altera fins que fan acte de presència les anomalies o problemes que la teoria paradigmàtica no és capaç de solucionar (vegeu gràfic). A partir d'aquest moment pot iniciar-se el període de ciència revolucionària.
Kuhn, que descriu la naturalesa genèrica de la ciència normal com una «activitat dirigida a solucionar enigmes», li atribueix tres tipus d'activitats pròpies: determinació dels fets científics rellevants per a la teoria: (fets que explica i prediu), l'acoblament dels fets amb la teoria i l'articulació de la teoria (Cf. Th. S. Kuhn, L'estructura de les revolucions científiques, FCE, Mèxic 1975, p. 54-67.).