Diferència entre revisions de la pàgina «Credo quia absurdum»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "apologetas" a "apologetes") |
m (bot: - per avergonyir als savis» + per a avergonyir els savis») |
||
| (6 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | «Crec perquè és absurd», frase que s'atribueix a Quint Septimi Florent [[Autor: | + | |
| + | «Crec perquè és absurd», frase que s'atribueix a Quint Septimi Florent [[Autor:Tertul·lià|Tertul·lià]] (ca.155- 160 / 220-240), escriptor cristià de Cartago, en l'Àfrica proconsular, que es va adherir a la secta rigorista dels montanistes, i que finalment va trencar amb l'església catòlica; va ser, a més, un dels primers [[Apologistes|apologetes]]. Sol interpretar-se com a expressió paradoxal d'algú que està disposat a acceptar la [[Fe|fe]] fins i tot percebent la seva [[Irracional|irracionalitat]], o precisament perquè percep el seu caràcter absurd –de misteri– per la [[Raó|raó]]. La frase només està ''basada'' en un text del ''De Carn Christi'' (5, 4), i repeteix idees de sant Pau: «el que per al món és neci, el va escollir Déu per a avergonyir els savis» (1 Cor 1, 27; [[Recurs:Locke,_John:_Credo_quia_impossibile_est|veg. text]]). | ||
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment | ||
| Línia 6: | Línia 7: | ||
|Lloc=Cartago | |Lloc=Cartago | ||
|Incert=No | |Incert=No | ||
| − | }} | + | }} {{Esdeveniment |
| − | {{Esdeveniment | ||
|Tipus=Genèric | |Tipus=Genèric | ||
|Lloc=Àfrica | |Lloc=Àfrica | ||
|Incert=No | |Incert=No | ||
| − | }} | + | }} {{Etiqueta |
| − | {{Etiqueta | ||
|Etiqueta=Filosofia de la religió | |Etiqueta=Filosofia de la religió | ||
| − | }} | + | }} {{InfoWiki}} |
| − | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 10:09, 13 oct 2017
«Crec perquè és absurd», frase que s'atribueix a Quint Septimi Florent Tertul·lià (ca.155- 160 / 220-240), escriptor cristià de Cartago, en l'Àfrica proconsular, que es va adherir a la secta rigorista dels montanistes, i que finalment va trencar amb l'església catòlica; va ser, a més, un dels primers apologetes. Sol interpretar-se com a expressió paradoxal d'algú que està disposat a acceptar la fe fins i tot percebent la seva irracionalitat, o precisament perquè percep el seu caràcter absurd –de misteri– per la raó. La frase només està basada en un text del De Carn Christi (5, 4), i repeteix idees de sant Pau: «el que per al món és neci, el va escollir Déu per a avergonyir els savis» (1 Cor 1, 27; veg. text).