Diferència entre revisions de la pàgina «Sibiuda, Ramon»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Buenaventura" a "Bonaventura") |
|||
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
<small>(Nom afrancesat: Raimond de Sebond)</small> | <small>(Nom afrancesat: Raimond de Sebond)</small> | ||
| − | Filòsof nascut a | + | Filòsof nascut a Catalunya cap al 1385. Va ser professor a la universitat de Tolosa de Llenguadoc des de 1434 fins a la seva mort, on va ensenyar arts, medicina, teologia i dret canònic. Va morir a Tolosa de Llenguadoc l'any 1436. |
Encara que partia de la tradició [[agustinisme|agustiniana]] i va estar influenciat per [[Autor:Anselm de Canterbury (o d'Aosta), sant|Anselm d'Aosta]] (arquebisbe de Canterbury), [[Autor:Bernat de Claravall, sant|Bernat de Claravall]] i [[Autor:Bonaventura, sant|Joan Fidanza]] (sant Bonaventura), va intentar elaborar una [[religió, filosofia de la|filosofia de la religíón]], més que una religió filosòfica o [[teologia natural|teologia natural]]. En cert sentit va voler també conjuminar la filosofia de [[Autor:Ramon Llull|Ramon Llull]] amb la de [[Autor:Nicolau de Cusa|Nicolau de Cusa]], i Va intentar enquadrar les idees medievals en el marc innovador de les tendències [[humanisme|humanistes]] a través d'una harmonització de la [[raó|raó]] i la [[fe|fe]], partint de la tesi segons la qual l'observació de la naturalesa permet per si mateixa arribar al coneixement de les veritats revelades, sense necessitat de recórrer a les Escriptures. Va atacar la filosofia [[escolàstica, escolasticisme|escolàstica]] pel seu excessiu ús del principi d'autoritat. | Encara que partia de la tradició [[agustinisme|agustiniana]] i va estar influenciat per [[Autor:Anselm de Canterbury (o d'Aosta), sant|Anselm d'Aosta]] (arquebisbe de Canterbury), [[Autor:Bernat de Claravall, sant|Bernat de Claravall]] i [[Autor:Bonaventura, sant|Joan Fidanza]] (sant Bonaventura), va intentar elaborar una [[religió, filosofia de la|filosofia de la religíón]], més que una religió filosòfica o [[teologia natural|teologia natural]]. En cert sentit va voler també conjuminar la filosofia de [[Autor:Ramon Llull|Ramon Llull]] amb la de [[Autor:Nicolau de Cusa|Nicolau de Cusa]], i Va intentar enquadrar les idees medievals en el marc innovador de les tendències [[humanisme|humanistes]] a través d'una harmonització de la [[raó|raó]] i la [[fe|fe]], partint de la tesi segons la qual l'observació de la naturalesa permet per si mateixa arribar al coneixement de les veritats revelades, sense necessitat de recórrer a les Escriptures. Va atacar la filosofia [[escolàstica, escolasticisme|escolàstica]] pel seu excessiu ús del principi d'autoritat. | ||
| − | El seu pensament va tenir una gran influència durant els segles XV al XVII. Va ser comentat per [[Autor:Pico della Mirandola|Pico della Mirandola]] i va influir decisivament en [[Autor:Montaigne, Michel Eyquem de,|Montaigne]], qui va traduir les seves obres i va dedicar la segona part dels seus '' | + | El seu pensament va tenir una gran influència durant els segles XV al XVII. Va ser comentat per [[Autor:Pico della Mirandola|Pico della Mirandola]] i va influir decisivament en [[Autor:Montaigne, Michel Eyquem de,|Montaigne]], qui va traduir les seves obres i va dedicar la segona part dels seus ''Assaigs'' a elaborar una ''Apologia de Raimond de Sebond''. [[Autor:Pascal, Blaise|Pascal]] va trobar en les obres de Sibiuda la inspiració de la seva ''pari'' (aposta). El Concili de Trento va condemnar les seves obres en considerar-les excessivament naturalistes. L'obra principal de Sibiuda és la seva ''Scientia libri creaturarum seu nature seu liber d'homine'', conegut també com a ''Theologia naturalis seu liber creaturarum'', que va ser resumit per Pierre Dorland amb el títol ''Viola Animae'' i adaptat per Joan Amorós Commeni en 1661, com ''Oculus fidei''. |
| + | {{ImatgePrincipal|Imatge=Sibiuda.jpg}} | ||
{{So}} | {{So}} | ||
| − | |||
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment | ||
|Tipus=Naixement | |Tipus=Naixement | ||
Revisió de 09:55, 24 oct 2018
Avís: El títol a mostrar «Ramon Sibiuda» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Sibiuda, Ramon».
(Nom castellanitzat: Raimundo Sabunde)
(Nom afrancesat: Raimond de Sebond)
Filòsof nascut a Catalunya cap al 1385. Va ser professor a la universitat de Tolosa de Llenguadoc des de 1434 fins a la seva mort, on va ensenyar arts, medicina, teologia i dret canònic. Va morir a Tolosa de Llenguadoc l'any 1436.
Encara que partia de la tradició agustiniana i va estar influenciat per Anselm d'Aosta (arquebisbe de Canterbury), Bernat de Claravall i Joan Fidanza (sant Bonaventura), va intentar elaborar una filosofia de la religíón, més que una religió filosòfica o teologia natural. En cert sentit va voler també conjuminar la filosofia de Ramon Llull amb la de Nicolau de Cusa, i Va intentar enquadrar les idees medievals en el marc innovador de les tendències humanistes a través d'una harmonització de la raó i la fe, partint de la tesi segons la qual l'observació de la naturalesa permet per si mateixa arribar al coneixement de les veritats revelades, sense necessitat de recórrer a les Escriptures. Va atacar la filosofia escolàstica pel seu excessiu ús del principi d'autoritat.
El seu pensament va tenir una gran influència durant els segles XV al XVII. Va ser comentat per Pico della Mirandola i va influir decisivament en Montaigne, qui va traduir les seves obres i va dedicar la segona part dels seus Assaigs a elaborar una Apologia de Raimond de Sebond. Pascal va trobar en les obres de Sibiuda la inspiració de la seva pari (aposta). El Concili de Trento va condemnar les seves obres en considerar-les excessivament naturalistes. L'obra principal de Sibiuda és la seva Scientia libri creaturarum seu nature seu liber d'homine, conegut també com a Theologia naturalis seu liber creaturarum, que va ser resumit per Pierre Dorland amb el títol Viola Animae i adaptat per Joan Amorós Commeni en 1661, com Oculus fidei.