Diferència entre revisions de la pàgina «Apologistes»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Diogneto" a "Diognet") |
m (bot: - a la ''apologia'', + a l{{'}}''apologia'',) |
||
| (5 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Autors (o els seus escrits) que, en el s. II, defensen i justifiquen el [[cristianisme|cristianisme]] contra els atacs dels filòsofs del món grecorromano. Al món grec, els més coneguts són | + | Autors (o els seus escrits) que, en el s. II, defensen i justifiquen el [[cristianisme|cristianisme]] contra els atacs dels filòsofs del món grecorromano. Al món grec, els més coneguts són Quadrat, Justí, Tacià, Atenàgores, Teòfil d'Antioquia, Melitó de Sardes, l'epístola a Diognet. Al món llatí, Minuci Fèlix i [[Autor:Tertul·lià|Tertul·lià]]. Recorren preferentment a l{{'}}''apologia'', en grec απολογία, i de vegades al [[diàleg|diàleg]]. Es proposen justificar racionalment el cristianisme com a única opció veritable entre les diverses religions. Amb els apologistes comença un interès cada vegada major per la filosofia, que acabarà incorporant a la [[fe|fe]] religiosa la cultura ambiental pagana, i que representa el naixement del que es dirà [[filosofia cristiana|filosofia cristiana]]. Se'ls inclou genèricament entre els [[pares de l'Església|pares de l'Església]]. |
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment | ||
|Tipus=Genèric | |Tipus=Genèric | ||
| − | |Lloc= | + | |Lloc=Antioquia |
|Incert=No | |Incert=No | ||
}} | }} | ||
Revisió de 13:11, 17 abr 2017
Autors (o els seus escrits) que, en el s. II, defensen i justifiquen el cristianisme contra els atacs dels filòsofs del món grecorromano. Al món grec, els més coneguts són Quadrat, Justí, Tacià, Atenàgores, Teòfil d'Antioquia, Melitó de Sardes, l'epístola a Diognet. Al món llatí, Minuci Fèlix i Tertul·lià. Recorren preferentment a l'apologia, en grec απολογία, i de vegades al diàleg. Es proposen justificar racionalment el cristianisme com a única opció veritable entre les diverses religions. Amb els apologistes comença un interès cada vegada major per la filosofia, que acabarà incorporant a la fe religiosa la cultura ambiental pagana, i que representa el naixement del que es dirà filosofia cristiana. Se'ls inclou genèricament entre els pares de l'Església.