Veritat, teoria semàntica de la

Teoria de la veritat desenvolupada per Tarski (veure cita),que precisa la definició de veritat en un sentit tradicional, el de veritat com a correspondència, i les condicions formals que ha de complir un llenguatge per contenir tal definició. Defineix, doncs, «veritat» respecte d'un llenguatge. Segons aquesta teoria, que manté els principis de la tradició clàssica occidental, iniciada per Aristòtil, «veritable» és una propietat (metalingüística) de tota proposició que descrigui (en un llenguatge objecto) un fet tal com aquest és al món real. Es diu «semàntica» perquè «veritat» o «veritable» són termes semàntics, que el seu significat només pot explicar-se mitjançant un metallenguatge; un metallenguatge pot relacionar expressions lingüístiques amb fets, mentre que un llenguatge objecto només pot parlar de les seves pròpies expressions lingüístiques o dels fets, però no relacionar unes amb uns altres, sota pena de caure en antinòmies i paradoxes. Estableix (per l'anomenada «convenció T» o «equivalència T» [Truth =veritat]) que una teoria de la veritat per a un llenguatge L ha de poder formular el següent teorema: «X és una proposició veritable en L si i només si p; on p sigui reemplaçada per qualsevol oració del llenguatge al fet que es refereix la paraula "veritable" i X sigui reemplaçada per un "nom" d'aquesta oració». Així, en el clàssic exemple de Tarski «"La neu és blanca" és veritable en castellà si i només si la neu és blanca», s'enuncien totes les condicions que ens permeten dir que l'enunciat «La neu és blanca» és veritable:

1) Hi ha llenguatge objecto ("La neu és blanca"); del com es diu

2) en metallenguatge si és o no veritable i en quines condicions: «és veritable en castellà si i només si la neu és blanca».

Si anomenem "X" a "La neu és blanca" (llenguatge objecto, que també podria ser, per exemple, en alemany, "Der Schnee ist weiss") i "p" a la seva traducció al metallenguatge («la neu és blanca») i afegint la connectiva «si i només si», també del metallenguatge, podem escriure de forma generalitzada: «X és veritable si i només p»; o bé, «X correspon als fets si i només si p»; expressions que descriuen formalment les condicions necessàries i suficients perquè P sigui veritable.

En l'exemple, «X» és una expressió «esmentada», mentre que «p» és una expressió «usada» (veure text ).

El comentari de Karl R. Popper (veure text ) a aquesta teoria posa en relleu que «veritat», per Tarski, com per al mateix Popper, és una propietat de l'enunciat, no d'un fet psicològic, com un judici o una creença i té, pel mateix, un valor objectiu, no subjectiu.

Veure termes relacionats.

certesa

criteri de veritat

modalitats alètiques

Tarski, A.

valor de veritat

veritat

veritat analítica

veritat com a coherència

veritat com a consens

veritat com a correspondència

veritat com a redundància

veritat conceptual

veritat formal

veritat lògica

veritat necessària

veritat pragmàtica

veritat sintètica

veritat, teoria semàntica de la

veritats de raó

veritats eternes

verificabilitat

veritativo-funcional

versemblança

verum ipsum factum