Diferència entre revisions de la pàgina «Qualitats primàries i secundàries»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "[[substancia|" a "[[substància|") |
|||
(6 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | Distinció pròpia de la filosofia i la [[corpuscular, filosofia|física corpuscular]] del s. XVII, establerta inicialment per Robert Boyle en la seva ''Història de les qualitats de les partícules'' (1671), qui, inspirant-se en l'antiga distinció de [[Autor:Demòcrit|Demòcrit]] entre qualitats convencionals i reals de les coses i la distinció [[escolàstica, escolasticisme|escolàstica]] entre sensibles propis i sensibles comuns, entén que les primàries són [[objectiu|objectives]] i les secundàries [[subjectivitat|subjectives]]. Les qualitats primàries (solidesa, extensió, figura, forma, moviment o repòs i nombre) existeixen de manera objectiva en les [[ | + | Distinció pròpia de la filosofia i la [[corpuscular, filosofia|física corpuscular]] del s. XVII, establerta inicialment per Robert Boyle en la seva ''Història de les qualitats de les partícules'' (1671), qui, inspirant-se en l'antiga distinció de [[Autor:Demòcrit|Demòcrit]] entre qualitats convencionals i reals de les coses i la distinció [[escolàstica, escolasticisme|escolàstica]] entre sensibles propis i sensibles comuns, entén que les primàries són [[objectiu|objectives]] i les secundàries [[subjectivitat|subjectives]]. Les qualitats primàries (solidesa, extensió, figura, forma, moviment o repòs i nombre) existeixen de manera objectiva en les [[cosa|coses]], mentre que les secundàries (gust, color, sabor, so, calor, etc.) existeixen només en el subjecte, que rep passivament l'acció d'un «poder» que les coses exerceixen a través de les qualitats primàries. Van admetre també la distinció [[Autor:Galilei,_Galileu|Galileu]], [[Autor:Hobbes, Thomas|Hobbes]], [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] i [[Autor:Gassendi, Pierre|Gassendi]]. Es deu a [[Autor:Locke, John|Locke]], no obstant això, la formulació definitiva de les característiques de les «qualitats primàries» i de les «qualitats secundàries». Aquestes qualitats, juntament amb les ''potències'' o poders, formen segons Locke el conjunt de la [[substància|substància]], aquesta ''alguna cosa'' desconeguda, que està més enllà de les qualitats primàries i secundàries i que és el seu suport ([[Recurs:Locke, John: qualitats primàries i secundàries|veg. text de Locke]]). [[Autor:Berkeley, George|Berkeley]] va criticar aquesta distinció considerant que tant les primàries com les secundàries són simples alteracions del subjecte i que, per tant, no hi ha més [[substància|substància]] que la [[percepció|percepció]], reduint, per tant, tota sensació a [[fenomen|fenomen]]. [[Autor:Hume, David|Hume]] va mantenir un fenomenisme semblant al de Berkeley i va criticar, a més, de forma específica la idea dels poders ocults en les coses. |
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment |
Revisió de 18:37, 19 oct 2018
Distinció pròpia de la filosofia i la física corpuscular del s. XVII, establerta inicialment per Robert Boyle en la seva Història de les qualitats de les partícules (1671), qui, inspirant-se en l'antiga distinció de Demòcrit entre qualitats convencionals i reals de les coses i la distinció escolàstica entre sensibles propis i sensibles comuns, entén que les primàries són objectives i les secundàries subjectives. Les qualitats primàries (solidesa, extensió, figura, forma, moviment o repòs i nombre) existeixen de manera objectiva en les coses, mentre que les secundàries (gust, color, sabor, so, calor, etc.) existeixen només en el subjecte, que rep passivament l'acció d'un «poder» que les coses exerceixen a través de les qualitats primàries. Van admetre també la distinció Galileu, Hobbes, Descartes i Gassendi. Es deu a Locke, no obstant això, la formulació definitiva de les característiques de les «qualitats primàries» i de les «qualitats secundàries». Aquestes qualitats, juntament amb les potències o poders, formen segons Locke el conjunt de la substància, aquesta alguna cosa desconeguda, que està més enllà de les qualitats primàries i secundàries i que és el seu suport (veg. text de Locke). Berkeley va criticar aquesta distinció considerant que tant les primàries com les secundàries són simples alteracions del subjecte i que, per tant, no hi ha més substància que la percepció, reduint, per tant, tota sensació a fenomen. Hume va mantenir un fenomenisme semblant al de Berkeley i va criticar, a més, de forma específica la idea dels poders ocults en les coses.