Diferència entre revisions de la pàgina «Haeckel, Ernst»
De Wikisofia
m (bot: -psico-físic +psicofísic) |
|||
| (2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Haeckel | |Cognom=Haeckel | ||
}} | }} | ||
| − | Biòleg alemany, creador del concepte | + | Biòleg alemany, creador del concepte d{{'}}''ecologia'' i difusor del [[darwinisme|darwinisme]] a Alemanya. Va néixer a Potsdam i va desenvolupar la seva activitat científica com a professor de zoologia a la Universitat de Jena. Va formular, basant-se en part en els estudis embriològics de Fritz Müller, la [[llei biogenètica|llei biogenètica]] segons la qual l'evolució de l'individu ([[ontogènesi|ontogènesi]]) reprodueix l'evolució de l'espècie ([[filogènesi|filogènesi]]): «l'ontogènesi, és a dir, el desenvolupament de l'individu, és una breu i ràpida recapitulació de la filogènesi o evolució de l'estirp a la qual pertany, dels precursors que formen la cadena dels progenitors de l'individu mateix, repetició que està determinada per les lleis de l'herència i de l'adaptació». Va ser un dels màxims representants del [[darwinisme|darwinisme]] alemany, encara que influenciat per la filosofia de la naturalesa de [[Autor:Goethe, Johann Wolfgang von|Goethe]], la qual cosa li va conduir a la formulació d'un [[materialisme|materialisme]] ''sui generis'' en el qual donava cabuda al [[panteisme|panteisme]]. |
[[File:Haeckel3.jpg|thumb|I. Haeckel]] | [[File:Haeckel3.jpg|thumb|I. Haeckel]] | ||
| − | A partir dels seus estudis biològics, elabora una filosofia de la naturalesa i de l'home de caràcter [[hilozoisme| | + | A partir dels seus estudis biològics, elabora una filosofia de la naturalesa i de l'home de caràcter [[hilozoisme|hilozoista]], [[monisme|monista]] i [[materialisme|materialista]], ja que per Haeckel tots els fenòmens naturals estan subjectes a les lleis de l'[[evolució |evolució]], i tota realitat, sigui viva o no, està dotada de moviment. L'única i veritable llei còsmica és «la llei de la substància, que abasta la llei química de la conservació de la matèria, i la llei física de la conservació de l'energia». Així, «la matèria , com a substància extensa infinita, i l'esperit, o energia, com a substància que sent i pensa, són els dos únics atributs o propietats fonamentals de l'omnicomprensiva substància universal». El seu monisme filosòfic, juntament amb la “Societat d'Higiene Racial”, de la qual va ser president, va ser referent de doctrines eugenèsiques i es va adoptar com a justificació científica per a les teories racistes del nazisme. |
La morfologia, la física i la química formen el nucli de la filosofia de la naturalesa, i s'ocupen respectivament de la forma, la força i la matèria. Aquestes tres ciències s'integren en la filosofia de la naturalesa, que estudia a aquesta en el seu conjunt i la pensa a partir de l'''experiència del pensament''. La matèria i el moviment, la força i la consciència, no tenen un origen en sentit estricte, ja que són els únics atributs d'una única [[substància|substància]], i l'aparent finalisme de la naturalesa és simplement obra de l'evolució. D'aquesta manera s'oposa a tota forma de [[dualisme|dualisme]] psicofísic, al [[vitalisme|vitalisme]] i a tota explicació transcendent. | La morfologia, la física i la química formen el nucli de la filosofia de la naturalesa, i s'ocupen respectivament de la forma, la força i la matèria. Aquestes tres ciències s'integren en la filosofia de la naturalesa, que estudia a aquesta en el seu conjunt i la pensa a partir de l'''experiència del pensament''. La matèria i el moviment, la força i la consciència, no tenen un origen en sentit estricte, ja que són els únics atributs d'una única [[substància|substància]], i l'aparent finalisme de la naturalesa és simplement obra de l'evolució. D'aquesta manera s'oposa a tota forma de [[dualisme|dualisme]] psicofísic, al [[vitalisme|vitalisme]] i a tota explicació transcendent. | ||
Revisió de 20:36, 20 set 2018
Avís: El títol a mostrar «Ernst Haeckel» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Haeckel, Ernst».
Biòleg alemany, creador del concepte d'ecologia i difusor del darwinisme a Alemanya. Va néixer a Potsdam i va desenvolupar la seva activitat científica com a professor de zoologia a la Universitat de Jena. Va formular, basant-se en part en els estudis embriològics de Fritz Müller, la llei biogenètica segons la qual l'evolució de l'individu (ontogènesi) reprodueix l'evolució de l'espècie (filogènesi): «l'ontogènesi, és a dir, el desenvolupament de l'individu, és una breu i ràpida recapitulació de la filogènesi o evolució de l'estirp a la qual pertany, dels precursors que formen la cadena dels progenitors de l'individu mateix, repetició que està determinada per les lleis de l'herència i de l'adaptació». Va ser un dels màxims representants del darwinisme alemany, encara que influenciat per la filosofia de la naturalesa de Goethe, la qual cosa li va conduir a la formulació d'un materialisme sui generis en el qual donava cabuda al panteisme.
A partir dels seus estudis biològics, elabora una filosofia de la naturalesa i de l'home de caràcter hilozoista, monista i materialista, ja que per Haeckel tots els fenòmens naturals estan subjectes a les lleis de l'evolució, i tota realitat, sigui viva o no, està dotada de moviment. L'única i veritable llei còsmica és «la llei de la substància, que abasta la llei química de la conservació de la matèria, i la llei física de la conservació de l'energia». Així, «la matèria , com a substància extensa infinita, i l'esperit, o energia, com a substància que sent i pensa, són els dos únics atributs o propietats fonamentals de l'omnicomprensiva substància universal». El seu monisme filosòfic, juntament amb la “Societat d'Higiene Racial”, de la qual va ser president, va ser referent de doctrines eugenèsiques i es va adoptar com a justificació científica per a les teories racistes del nazisme.
La morfologia, la física i la química formen el nucli de la filosofia de la naturalesa, i s'ocupen respectivament de la forma, la força i la matèria. Aquestes tres ciències s'integren en la filosofia de la naturalesa, que estudia a aquesta en el seu conjunt i la pensa a partir de l'experiència del pensament. La matèria i el moviment, la força i la consciència, no tenen un origen en sentit estricte, ja que són els únics atributs d'una única substància, i l'aparent finalisme de la naturalesa és simplement obra de l'evolució. D'aquesta manera s'oposa a tota forma de dualisme psicofísic, al vitalisme i a tota explicació transcendent.
Entre les seves obres destaquen: Morfologia general dels organismes, 1866; Història natural de la creació, 1868; Antropogènesi, 1874; Ciència i doctrina lliures, 1878, i Els enigmes de l'Univers, 1899.