Ontogènesi

(del grec ὄντος, ens, i gènesi: origen de l'ens)

Terme biològic que designa el procés de formació de cadascun dels éssers vius, a diferència de la filogènesi<o>,</o> que es refereix al desenvolupament o evolució de l'espècie. És, doncs, el conjunt de transformacions que afecten un organisme animal o vegetal des de la seva fecundació fins que aconsegueix l'estat de maduresa que li permet reproduir-se novament.

En general, es distingeixen tres fases:

1) l'ovogènesi i l'espermatogènesi;

2) la fecundació i

3) la maduració reproductora.

En la primera, es formen les cèl·lules germinals; en la segona, es forma una única cèl·lula que, a través de successives divisions (embriogènesi), donarà lloc a l'individu complet a través del procés de la morfogènesi, o generació de la «forma», dels diferents teixits i òrgans corporals. Finalment, la tercera etapa es caracteritza pels processos que condueixen a la maduresa sexual o reproductora de l'individu, que en algunes espècies implica el pas per fases de metamorfosis. La tesi fonamental de l'ontogènesi que va formular Haeckel (Morfologia general dels organismes, 1866) és coneguda com a llei biogenètica, segons la qual l'ontogènesi (entesa com el desenvolupament embriològic de cada individu) recapitula ràpidament i breument la filogènesi (l'evolució de l'espècie).