Diferència entre revisions de la pàgina «Herschel, John F.W.»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=John F.W. |Cognom=Herschel }} <small>(Sir John Frederick William Herschel)</small> Sir John Frederick William Herschel va ser un mat...».) |
m (bot: - instava als científics al fet que busquessin proves + instava els científics a buscar proves) |
||
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 6: | Línia 6: | ||
<small>(Sir John Frederick William Herschel)</small> | <small>(Sir John Frederick William Herschel)</small> | ||
− | Sir John Frederick William Herschel va ser un matemàtic, astrònom i científic anglès, fill del també cèlebre astrònom William Herschel, descobridor del planeta Urà i investigador dels estels dobles i les nebuloses. Va contribuir a la difusió popular de la filosofia i la [[metodologia|metodologia]] de la ciència amb la seva ''Preliminary Discours on Natural Philosophy'' [Introducció a la filosofia natural] de 1830, primer llibre escrit en anglès sobre [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]] i obra de gran influència en la seva época. | + | Sir John Frederick William Herschel va ser un matemàtic, astrònom i científic anglès, fill del també cèlebre astrònom William Herschel, descobridor del planeta Urà i investigador dels estels dobles i les nebuloses. Va contribuir a la difusió popular de la filosofia i la [[metodologia|metodologia]] de la ciència amb la seva ''Preliminary Discours on Natural Philosophy'' [Introducció a la filosofia natural] de 1830, primer llibre escrit en anglès sobre [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]] i obra de gran influència en la seva época. En aquest llibre, en el qual aplica les seves idees metodològiques a l'anàlisi de fets científics llavors recents, proposa, seguint a [[Autor:Bacon, Francis|Bacon]], unes regles per la [[inducció|inducció]] que després seran renovades pels [[Mill, cànons de|cànons de Mill]], i que, igual que aquests, investiguen les relacions de [[causa|causa]] i efecte entre [[fenomen|fenòmens]]. A ell es deu la distinció, posteriorment reelaborada, entre «[[context de descobriment|context de descobriment]]» i «[[context de justificació|context de justificació]]» (invenció o descobriment i justificació o [[verificació|verificació]]) d'una [[hipòtesi|hipòtesi]]. Per a la formulació o descobriment de [[llei de la naturalesa, llei natural|lleis de la naturalesa]], es pot recórrer, segons ell, a dues vies diferents: la inducció i la formulació d'hipòtesi, mentre que la justificació de les mateixes ha d'atribuir-se principalment a la [[confirmació|confirmació]] pels fets. Avançant-se a idees de [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]], instava els científics a buscar proves rigoroses, [[refutació|refutacions]] o excepcions a les seves teories. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=JohnHerschel.jpg | |Imatge=JohnHerschel.jpg |
Revisió de 23:30, 30 gen 2018
Avís: El títol a mostrar «John F.W. Herschel» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Herschel, John F.W.».
(Sir John Frederick William Herschel)
Sir John Frederick William Herschel va ser un matemàtic, astrònom i científic anglès, fill del també cèlebre astrònom William Herschel, descobridor del planeta Urà i investigador dels estels dobles i les nebuloses. Va contribuir a la difusió popular de la filosofia i la metodologia de la ciència amb la seva Preliminary Discours on Natural Philosophy [Introducció a la filosofia natural] de 1830, primer llibre escrit en anglès sobre filosofia de la ciència i obra de gran influència en la seva época. En aquest llibre, en el qual aplica les seves idees metodològiques a l'anàlisi de fets científics llavors recents, proposa, seguint a Bacon, unes regles per la inducció que després seran renovades pels cànons de Mill, i que, igual que aquests, investiguen les relacions de causa i efecte entre fenòmens. A ell es deu la distinció, posteriorment reelaborada, entre «context de descobriment» i «context de justificació» (invenció o descobriment i justificació o verificació) d'una hipòtesi. Per a la formulació o descobriment de lleis de la naturalesa, es pot recórrer, segons ell, a dues vies diferents: la inducció i la formulació d'hipòtesi, mentre que la justificació de les mateixes ha d'atribuir-se principalment a la confirmació pels fets. Avançant-se a idees de Popper, instava els científics a buscar proves rigoroses, refutacions o excepcions a les seves teories.