Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Amfibologia»

De Wikisofia

(millora de redacció)
m (bot: - amfibologies al fet que es + amfibologies a què es)
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 4: Línia 4:
 
Sinònim d'«equívoc» o [[ambigüitat|ambigu]]: ambigüitat que prové de la [[sintaxi|sintaxi]] d'un text.
 
Sinònim d'«equívoc» o [[ambigüitat|ambigu]]: ambigüitat que prové de la [[sintaxi|sintaxi]] d'un text.
  
[[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] utilitza aquest terme (''Amphibolie'') per a designar la «confusió» [[transcendental|transcendental]] que es comet quan es comparen conceptes o objectes del pensament entre si sense determinar a quina facultat de conèixer es refereixen. Es comet, així, una amfibologia o confusió transcendental quan es comparen el concepte «subjecte» que s'aplica al món fenomènic amb la idea de «subjecte» que s'aplica al món [[noümen|noümènic]], com si fossin conceptes semblants, o bé quan, en general, es confon una idea de la raó amb la representació d'un objecte empíric (I. Kant, ''Crítica de la raó pura'', Dialèct. transc., cap. 2, sec. cinquena, B 512, Alfaguara, Madrid 1988, 6a ed., p. 433). En definitiva, per a aquest autor és la ''confusió'' o equívoc en què caiem quan parlem d'una cosa i no reflexionem si ens referim a ella com [[noümen|cosa en si]] o com [[fenomen|fenomen]]. Així, diu Kant, [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] comet amfibologia quan parla de dues gotes d'aigua i el seu caràcter [[indiscernibles|indiscernible]]: com a «concepte» són el mateix; com a fenomen, són diferents. Les amfibologies al fet que es refereix Kant són les confusions que deriven de no aclarir si els [[concepte|conceptes]] que utilitzem són [[empíric|empírics]] o bé són [[transcendental|transcendentals]]. En el terreny de la pràctica, o de la [[moralitat i eticitat|moralitat]], també ocorren aquestes confusions. L'home, per exemple, només té deures envers l'home (només l'home és subjecte i objecte de deures), però de vegades parlem de «deures» -cometent equívoc- envers els animals o envers la [[naturalesa|naturalesa]] o el medi ambient.
+
[[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] utilitza aquest terme (''Amphibolie'') per a designar la «confusió» [[transcendental|transcendental]] que es comet quan es comparen conceptes o objectes del pensament entre si sense determinar a quina facultat de conèixer es refereixen. Es comet, així, una amfibologia o confusió transcendental quan es comparen el concepte «subjecte» que s'aplica al món fenomènic amb la idea de «subjecte» que s'aplica al món [[noümen|noümènic]], com si fossin conceptes semblants, o bé quan, en general, es confon una idea de la raó amb la representació d'un objecte empíric (I. Kant, ''Crítica de la raó pura'', Dialèct. transc., cap. 2, sec. cinquena, B 512, Alfaguara, Madrid 1988, 6a ed., p. 433). En definitiva, per a aquest autor és la ''confusió'' o equívoc en què caiem quan parlem d'una cosa i no reflexionem si ens referim a ella com [[noümen|cosa en si]] o com [[fenomen|fenomen]]. Així, diu Kant, [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] comet amfibologia quan parla de dues gotes d'aigua i el seu caràcter [[indiscernibles|indiscernible]]: com a «concepte» són el mateix; com a fenomen, són diferents. Les amfibologies a què es refereix Kant són les confusions que deriven de no aclarir si els [[concepte|conceptes]] que utilitzem són [[empíric|empírics]] o bé són [[transcendental|transcendentals]]. En el terreny de la pràctica, o de la [[moralitat i eticitat|moralitat]], també ocorren aquestes confusions. L'home, per exemple, només té deures envers l'home (només l'home és subjecte i objecte de deures), però de vegades parlem de «deures» –cometent equívoc– envers els animals o envers la [[naturalesa|naturalesa]] o el medi ambient.
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}}

Revisió de 23:30, 30 gen 2018

(del grec ἀμφιβολία, amfibòlia, perplexitat, ambigüitat, de amphíbolos, ambigu)

Sinònim d'«equívoc» o ambigu: ambigüitat que prové de la sintaxi d'un text.

Kant utilitza aquest terme (Amphibolie) per a designar la «confusió» transcendental que es comet quan es comparen conceptes o objectes del pensament entre si sense determinar a quina facultat de conèixer es refereixen. Es comet, així, una amfibologia o confusió transcendental quan es comparen el concepte «subjecte» que s'aplica al món fenomènic amb la idea de «subjecte» que s'aplica al món noümènic, com si fossin conceptes semblants, o bé quan, en general, es confon una idea de la raó amb la representació d'un objecte empíric (I. Kant, Crítica de la raó pura, Dialèct. transc., cap. 2, sec. cinquena, B 512, Alfaguara, Madrid 1988, 6a ed., p. 433). En definitiva, per a aquest autor és la confusió o equívoc en què caiem quan parlem d'una cosa i no reflexionem si ens referim a ella com cosa en si o com fenomen. Així, diu Kant, Leibniz comet amfibologia quan parla de dues gotes d'aigua i el seu caràcter indiscernible: com a «concepte» són el mateix; com a fenomen, són diferents. Les amfibologies a què es refereix Kant són les confusions que deriven de no aclarir si els conceptes que utilitzem són empírics o bé són transcendentals. En el terreny de la pràctica, o de la moralitat, també ocorren aquestes confusions. L'home, per exemple, només té deures envers l'home (només l'home és subjecte i objecte de deures), però de vegades parlem de «deures» –cometent equívoc– envers els animals o envers la naturalesa o el medi ambient.