Diferència entre revisions de la pàgina «Materialisme històric»
De Wikisofia
m (bot: - els mode de + els modes de) |
|||
| (Hi ha 4 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} [[File:Marx10.gif|thumb|K. Marx]] [[File:Engels4.gif|thumb|F. Engels]] | {{ConcepteWiki}} [[File:Marx10.gif|thumb|K. Marx]] [[File:Engels4.gif|thumb|F. Engels]] | ||
| − | El [[Materialisme|materialisme]] que van sostenir [[Autor:Marx,_Karl|K. Marxi]] [[Autor:Engels,_Friedrich|F. Engels]] i que es caracteritza com una concepció del desenvolupament de la [[Història|història]] i la [[Societat|societat]] en funció de la realitat econòmica. La idea es troba ja en [[Autor:Saint-Simon,_comte_de|Saint-Simon]], i a Marx es deu –i en part també a Engels ( | + | El [[Materialisme|materialisme]] que van sostenir [[Autor:Marx,_Karl|K. Marxi]] [[Autor:Engels,_Friedrich|F. Engels]] i que es caracteritza com una concepció del desenvolupament de la [[Història|història]] i la [[Societat|societat]] en funció de la realitat econòmica. La idea es troba ja en [[Autor:Saint-Simon,_comte_de|Saint-Simon]], i a Marx es deu –i en part també a Engels (veg. [[Recurs:Marx_i_Engels:_la_concepció_materialista_de_la_historia|text 1]] i [[Recurs:Engels:_la_concepció_materialista_de_la_historia|text 2]])– la seva articulació teòrica i sistemàtica plena, sobretot en les seves obres ''La ideologia alemanya ''(1845) i ''Contribució a crítica de l'economia política'' (1859). L'home és un ésser històric que es construeix a si mateix satisfent en el mitjà que li envolta les seves pròpies necessitats ([[Recurs:Marx:_el_treball_diferencia_entre_l'home_i_l'animal.|veg. text 1]] i [[Recurs:Marx:_la_producció_i_l'ésser_de_l'home|text 2]]). Aquesta interrelació inicial amb el medi ambient es converteix en una activitat humana modificadora d'aquest, mitjançant el treball, a la qual cosa denomina Marx [[Praxi|''praxi'']]. A partir d'aquest moment, no és simplement un conjunt de necessitats biològiques i vitals el que impulsa i provoca l'activitat de l'home, sinó la satisfacció de totes les necessitats «humanes» amb l'aplicació del que majorment caracteritza a l'home com a tal, com és la seva [[Forces_productives|força productiva]], o relació de l'home amb la naturalesa, que es converteix en motor de la història humana. A ella es deu l'existència d'unes determinades [[Relacions_de_producció|relacions de producció]], o relacions dels homes que produeixen entre si. Forces de producció i relacions de producció configuren, al seu torn, els [[mode de producció|modes de producció]], que són el que determina una manera de viure en societat en una fase concreta de la història humana. |
| − | En els | + | En els modes de producció, és a dir, en la manera ''com'' es produeix –que no és més que el sistema social–, es manifesta el que l'home és: la seva naturalesa històrica ([[Recurs:Marx:_la_vida_real_determina_la_consciència|veg. text]]). Al seu torn, els modes de producció condicionen tot el procés en què s'estructura la vida social, política i espiritual de l'home. En aquesta estructuració pot diferenciar-se: |
'''1)''' una ''base real,'' constituïda per les relacions de producció, independents de la voluntat de l'home i determinades de moment històric de l'evolució de les forces productives, que formen l'estructura econòmica, i | '''1)''' una ''base real,'' constituïda per les relacions de producció, independents de la voluntat de l'home i determinades de moment històric de l'evolució de les forces productives, que formen l'estructura econòmica, i | ||
Revisió de 18:45, 5 gen 2018
El materialisme que van sostenir K. Marxi F. Engels i que es caracteritza com una concepció del desenvolupament de la història i la societat en funció de la realitat econòmica. La idea es troba ja en Saint-Simon, i a Marx es deu –i en part també a Engels (veg. text 1 i text 2)– la seva articulació teòrica i sistemàtica plena, sobretot en les seves obres La ideologia alemanya (1845) i Contribució a crítica de l'economia política (1859). L'home és un ésser històric que es construeix a si mateix satisfent en el mitjà que li envolta les seves pròpies necessitats (veg. text 1 i text 2). Aquesta interrelació inicial amb el medi ambient es converteix en una activitat humana modificadora d'aquest, mitjançant el treball, a la qual cosa denomina Marx praxi. A partir d'aquest moment, no és simplement un conjunt de necessitats biològiques i vitals el que impulsa i provoca l'activitat de l'home, sinó la satisfacció de totes les necessitats «humanes» amb l'aplicació del que majorment caracteritza a l'home com a tal, com és la seva força productiva, o relació de l'home amb la naturalesa, que es converteix en motor de la història humana. A ella es deu l'existència d'unes determinades relacions de producció, o relacions dels homes que produeixen entre si. Forces de producció i relacions de producció configuren, al seu torn, els modes de producció, que són el que determina una manera de viure en societat en una fase concreta de la història humana.
En els modes de producció, és a dir, en la manera com es produeix –que no és més que el sistema social–, es manifesta el que l'home és: la seva naturalesa històrica (veg. text). Al seu torn, els modes de producció condicionen tot el procés en què s'estructura la vida social, política i espiritual de l'home. En aquesta estructuració pot diferenciar-se:
1) una base real, constituïda per les relacions de producció, independents de la voluntat de l'home i determinades de moment històric de l'evolució de les forces productives, que formen l'estructura econòmica, i
2) la superestructura, formada per la resta d'estructures, jurídiques, polítiques i ideològiques, fundades sobre aquella base real (veg. text).