Diferència entre revisions de la pàgina «Thom, René»
De Wikisofia
m (bot: - per interpretar els + per a interpretar els) |
m (bot: -entre sí +entre si) |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
Matemàtic i filòsof francès nascut a 1923, creador de la important [[catàstrofes, teoria de les|teoria de les catàstrofes]]. Va morir el 25 d'octubre de 2002. Ha rebut les més grans distincions que pot rebre un matemàtic (entres elles, la medalla Fields, equivalent al Premi Nobel en Matemàtiques), la medalla Brower, el gran Premi Científic de París, etc.. És doctor honoris causa per diverses universitats, i membre de les més prestigioses acadèmies de ciències. Però la seva investigació matemàtica, i especialment la seva ''teoria de les catàstrofes'', es perllonga en una fecunda reflexió filosòfica de gran importància per l'[[epistemologia|epistemologia]] contemporània. | Matemàtic i filòsof francès nascut a 1923, creador de la important [[catàstrofes, teoria de les|teoria de les catàstrofes]]. Va morir el 25 d'octubre de 2002. Ha rebut les més grans distincions que pot rebre un matemàtic (entres elles, la medalla Fields, equivalent al Premi Nobel en Matemàtiques), la medalla Brower, el gran Premi Científic de París, etc.. És doctor honoris causa per diverses universitats, i membre de les més prestigioses acadèmies de ciències. Però la seva investigació matemàtica, i especialment la seva ''teoria de les catàstrofes'', es perllonga en una fecunda reflexió filosòfica de gran importància per l'[[epistemologia|epistemologia]] contemporània. | ||
| − | El caràcter més innovador de la seva reflexió filosòfic-matemàtica, iniciada arran de l'estudi de la [[morfogènesi|morfogènesi]], estreba en la seva elaboració d'un mètode qualitatiu per a interpretar els fenòmens naturals. La seva teoria, trencant amb el discurs i l'estil predominants en la ciència contemporània, no pretén un domini tècnic de la naturalesa, sinó una comprensió racional d'aquesta. Els procediments hermenèutics (''paràboles'', els anomena Thom) que permeten la comprensió racional de les [[catàstrofe|catàstrofes]] (o fenòmens de discontinuïtat sobtada en sistemes aparentment estables), indiquen que la intel·ligibilitat de la naturalesa es manifesta qualitativament. Lligant entre | + | El caràcter més innovador de la seva reflexió filosòfic-matemàtica, iniciada arran de l'estudi de la [[morfogènesi|morfogènesi]], estreba en la seva elaboració d'un mètode qualitatiu per a interpretar els fenòmens naturals. La seva teoria, trencant amb el discurs i l'estil predominants en la ciència contemporània, no pretén un domini tècnic de la naturalesa, sinó una comprensió racional d'aquesta. Els procediments hermenèutics (''paràboles'', els anomena Thom) que permeten la comprensió racional de les [[catàstrofe|catàstrofes]] (o fenòmens de discontinuïtat sobtada en sistemes aparentment estables), indiquen que la intel·ligibilitat de la naturalesa es manifesta qualitativament. Lligant entre si els conceptes de ''forma, estructura'' i ''sentit,'' elabora un model dirigit a la reconstrucció matemàtica de la realitat física, i a la constitució d'una [[ontologia|ontologia]] regional dels fenòmens estructurals i morfològics. La teoria de les catàstrofes de Thom, en privilegiar els aspectes qualitatius sobre els quantitatius en la interpretació de la naturalesa, li apropa a una reinterpretació d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] (la [[matèria|matèria]] aspirant a la [[forma|forma]]). |
La imprecidibilitat de la teoria de les catàstrofes, lluny de minvar el seu valor científic, obre una nova perspectiva en la ciència i en la filosofia: d'una banda trenca el discurs de la tecnociència dirigida al domini de la naturalesa més que a la comprensió racional d'aquesta; per una altra, obre una nova via d'investigació filosòfica, que està en la línia d'altres aportacions científiques com les relacionades amb la geometria dels fractals de [[Autor:Mandelbrot, Benoit|Mandelbrot]], la [[caos, teoria del|física del caos]], o l'estudi de [[Autor:Prigogine, Ilya|Prigogine]] sobre els sistemes allunyats de l'equilibri. En certa forma, Thom es troba en la línia que, arrencant des d'Aristòtil, configura la ''filosofia natural'' (dit pel mateix Thom), i el seu projecte confessat és el de geometrizar el pensament a partir d'una teoria del món basada en el [[continu |continu]] més que en el [[nombre|nombre]]. Tracta, doncs, de construir una física del sentit (semiofísica, l'anomena), i una teoria general de la intel·ligibilitat basada en una reinterpretació matemàtica del [[hilemorfisme|hilemorfisme]] aristotèlic. Per aquest vast projecte, I. Ekeland ha comparat la seva obra principal amb el ''Timeu'' de [[Autor:Plató|Plató]]. | La imprecidibilitat de la teoria de les catàstrofes, lluny de minvar el seu valor científic, obre una nova perspectiva en la ciència i en la filosofia: d'una banda trenca el discurs de la tecnociència dirigida al domini de la naturalesa més que a la comprensió racional d'aquesta; per una altra, obre una nova via d'investigació filosòfica, que està en la línia d'altres aportacions científiques com les relacionades amb la geometria dels fractals de [[Autor:Mandelbrot, Benoit|Mandelbrot]], la [[caos, teoria del|física del caos]], o l'estudi de [[Autor:Prigogine, Ilya|Prigogine]] sobre els sistemes allunyats de l'equilibri. En certa forma, Thom es troba en la línia que, arrencant des d'Aristòtil, configura la ''filosofia natural'' (dit pel mateix Thom), i el seu projecte confessat és el de geometrizar el pensament a partir d'una teoria del món basada en el [[continu |continu]] més que en el [[nombre|nombre]]. Tracta, doncs, de construir una física del sentit (semiofísica, l'anomena), i una teoria general de la intel·ligibilitat basada en una reinterpretació matemàtica del [[hilemorfisme|hilemorfisme]] aristotèlic. Per aquest vast projecte, I. Ekeland ha comparat la seva obra principal amb el ''Timeu'' de [[Autor:Plató|Plató]]. | ||
Revisió del 11:31, 13 oct 2017
Avís: El títol a mostrar «René Thom» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Thom, René».
Matemàtic i filòsof francès nascut a 1923, creador de la important teoria de les catàstrofes. Va morir el 25 d'octubre de 2002. Ha rebut les més grans distincions que pot rebre un matemàtic (entres elles, la medalla Fields, equivalent al Premi Nobel en Matemàtiques), la medalla Brower, el gran Premi Científic de París, etc.. És doctor honoris causa per diverses universitats, i membre de les més prestigioses acadèmies de ciències. Però la seva investigació matemàtica, i especialment la seva teoria de les catàstrofes, es perllonga en una fecunda reflexió filosòfica de gran importància per l'epistemologia contemporània.
El caràcter més innovador de la seva reflexió filosòfic-matemàtica, iniciada arran de l'estudi de la morfogènesi, estreba en la seva elaboració d'un mètode qualitatiu per a interpretar els fenòmens naturals. La seva teoria, trencant amb el discurs i l'estil predominants en la ciència contemporània, no pretén un domini tècnic de la naturalesa, sinó una comprensió racional d'aquesta. Els procediments hermenèutics (paràboles, els anomena Thom) que permeten la comprensió racional de les catàstrofes (o fenòmens de discontinuïtat sobtada en sistemes aparentment estables), indiquen que la intel·ligibilitat de la naturalesa es manifesta qualitativament. Lligant entre si els conceptes de forma, estructura i sentit, elabora un model dirigit a la reconstrucció matemàtica de la realitat física, i a la constitució d'una ontologia regional dels fenòmens estructurals i morfològics. La teoria de les catàstrofes de Thom, en privilegiar els aspectes qualitatius sobre els quantitatius en la interpretació de la naturalesa, li apropa a una reinterpretació d'Aristòtil (la matèria aspirant a la forma).
La imprecidibilitat de la teoria de les catàstrofes, lluny de minvar el seu valor científic, obre una nova perspectiva en la ciència i en la filosofia: d'una banda trenca el discurs de la tecnociència dirigida al domini de la naturalesa més que a la comprensió racional d'aquesta; per una altra, obre una nova via d'investigació filosòfica, que està en la línia d'altres aportacions científiques com les relacionades amb la geometria dels fractals de Mandelbrot, la física del caos, o l'estudi de Prigogine sobre els sistemes allunyats de l'equilibri. En certa forma, Thom es troba en la línia que, arrencant des d'Aristòtil, configura la filosofia natural (dit pel mateix Thom), i el seu projecte confessat és el de geometrizar el pensament a partir d'una teoria del món basada en el continu més que en el nombre. Tracta, doncs, de construir una física del sentit (semiofísica, l'anomena), i una teoria general de la intel·ligibilitat basada en una reinterpretació matemàtica del hilemorfisme aristotèlic. Per aquest vast projecte, I. Ekeland ha comparat la seva obra principal amb el Timeu de Plató.
Veure teoria de les catàstrofes.