Benoît Mandelbrot
De Wikisofia
Avís: El títol a mostrar «Benoît Mandelbrot» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Mandelbrot, Benoit».
Matemàtic creador de la geometria fractal. Va néixer a Varsòvia en 1924, en el si d'una família jueva lituana. Davant la situació política europea, la seva família es va traslladar a París en 1936, i posteriorment a Tulle, just abans de la invasió nazi de la capital francesa. Va tenir una educació molt irregular, i va manifestar des de jove una intel·ligència fonamentalment visual. Mai va arribar a aprendre l'alfabet ni la taula de multiplicar, la qual cosa no va ser obstacle perquè, mitjançant la seva extraordinària intel·ligència pogués superar els durs exàmens (de més d'un mes de durada) per a accedir a les elitistes École Normale i École Polytechnique de París una vegada acabada la guerra. En 1952 es va doctorar en matemàtiques per la Universitat de París. L'aclaparadora pressió i influència del grup matemàtic Bourbaki li va impulsar a emigrar als EUA Ja a Amèrica del Nord, Mandelbrot es va convertir en un «nòmada voluntari de la ciència». Ha estat professor d'economia a Harvard, d'enginyeria en Yale, de fisiologia en l'Albert Einstein College, de matemàtiques a París, en Ginebra i en Yale, i investigador en el Thomas B. Watson Research Center de la IBM a Nova York. S'ha dedicat també a la lingüística matemàtica, a la teoria de jocs i a diversos aspectes d'economia i electrònica.
La seva activitat científica fonamental ha estat la creació de la geometria fractal, que va sorgir amb l'anomenat conjunt de Mandelbrot, extraordinària estructura generada a partir d'una iteració simple de nombres complexos que maravilló al mateix Mandelbrot qui, inicialment, en observar les primeres imatges de dita conjunta en el seu ordinador va pensar que la màquina estava espatllada (veg. text). La geometria fractal juntament amb la teoria de les catàstrofes de René Thom, i la teoria dels atractors estranys, forma part dels corrents fonamentals d'investigació relacionades amb la física del caos i amb la renovació contemporània de la ciència en un sentit més qualitatiu que quantitatiu.