Diferència entre revisions de la pàgina «Teoria de jocs»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "presoner, dilema de el" a "presoner, dilema del") |
m (bot: - per estudiar la + per a estudiar la) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Teoria matemàtica, que s'inicia amb la publicació, pel matemàtic John von Neumann i l'economista Oskar Morgenstern, del llibre ''Theory of Games and Economic Behavior'' [Teoria de jocs i conducta econòmica] (1944), i que pot considerar-se aquella part de la [[teoria de la decisió|teoria de la decisió]] que estudia les estratègies d'actuació i decisió que segueixen diverses persones en una situació de competitivitat i conflicte, utilitzant el model d'un joc sotmès a regles, en el cas que cada jugador ignora les decisions que pren l'altre. La hi considera una branca de la l[[lògica, història de la|ógica matemàtica]], i serveix per estudiar la interacció que es produeix en l'adopció de [[decisió|decisions]], que es consideren [[racional|racionals]], entre individus amb interessos oposats i que jutgen sobre els resultats tenint en compte la seva utilitat o profit propis i la [[probabilitat|probabilitat]] que ocorrin, en determinats àmbits de l'economia, la política i l'[[ètica|ètica]]. El seu exemple tipus és el [[presoner, dilema del|dilema del presoner]]. | + | Teoria matemàtica, que s'inicia amb la publicació, pel matemàtic John von Neumann i l'economista Oskar Morgenstern, del llibre ''Theory of Games and Economic Behavior'' [Teoria de jocs i conducta econòmica] (1944), i que pot considerar-se aquella part de la [[teoria de la decisió|teoria de la decisió]] que estudia les estratègies d'actuació i decisió que segueixen diverses persones en una situació de competitivitat i conflicte, utilitzant el model d'un joc sotmès a regles, en el cas que cada jugador ignora les decisions que pren l'altre. La hi considera una branca de la l[[lògica, història de la|ógica matemàtica]], i serveix per a estudiar la interacció que es produeix en l'adopció de [[decisió|decisions]], que es consideren [[racional|racionals]], entre individus amb interessos oposats i que jutgen sobre els resultats tenint en compte la seva utilitat o profit propis i la [[probabilitat|probabilitat]] que ocorrin, en determinats àmbits de l'economia, la política i l'[[ètica|ètica]]. El seu exemple tipus és el [[presoner, dilema del|dilema del presoner]]. |
[[Autor:Rawls, John|J. Rawls]] l'adopta com a punt de partida de la seva teoria de la [[justícia|justícia]]. | [[Autor:Rawls, John|J. Rawls]] l'adopta com a punt de partida de la seva teoria de la [[justícia|justícia]]. | ||
Revisió del 10:41, 13 oct 2017
Teoria matemàtica, que s'inicia amb la publicació, pel matemàtic John von Neumann i l'economista Oskar Morgenstern, del llibre Theory of Games and Economic Behavior [Teoria de jocs i conducta econòmica] (1944), i que pot considerar-se aquella part de la teoria de la decisió que estudia les estratègies d'actuació i decisió que segueixen diverses persones en una situació de competitivitat i conflicte, utilitzant el model d'un joc sotmès a regles, en el cas que cada jugador ignora les decisions que pren l'altre. La hi considera una branca de la lógica matemàtica, i serveix per a estudiar la interacció que es produeix en l'adopció de decisions, que es consideren racionals, entre individus amb interessos oposats i que jutgen sobre els resultats tenint en compte la seva utilitat o profit propis i la probabilitat que ocorrin, en determinats àmbits de l'economia, la política i l'ètica. El seu exemple tipus és el dilema del presoner.
J. Rawls l'adopta com a punt de partida de la seva teoria de la justícia.