Diferència entre revisions de la pàgina «Mondolfo, Rodolfo»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - " tall " a " tipus ") |
m (bot: - per suscitar problemes. + per a suscitar problemes.) |
||
Línia 8: | Línia 8: | ||
Va destacar com a historiador de la filosofia, i les seves primeres produccions van estar dedicades a l'estudi de la filosofia moderna dels segles XVII i XVIII, abordant especialment l'estudi del problema del coneixement en els cartesians i en [[Autor:Condillac,_Étienne_Bonnot,_abat_de|Condillac]]. També es va ocupar d'estudis de filosofia del dret i, especialment, de les doctrines de [[Autor:Hobbes, Thomas|Hobbes]]. Va defensar un [[marxisme|marxisme]] de tipus [[humanisme|humanista]] oposat tant a les interpretacions «ortodoxes» de tipus soviètic, com a les d'índole positivista. D'aquesta manera, sota la influència de l'idealisme de [[Autor:Croce, Benedetto|Croce]] i [[Autor:Gentile, Giovanni|Gentile]] es va oposar a [[Autor:Lenin, Vladimir Ilitch Ulianov|Lenin]], però també a [[Autor:Gramsci, Antonio|Gramsci]], encara que va prendre d'ell la noció de [[filosofia de la praxi|filosofia de la praxi]]. | Va destacar com a historiador de la filosofia, i les seves primeres produccions van estar dedicades a l'estudi de la filosofia moderna dels segles XVII i XVIII, abordant especialment l'estudi del problema del coneixement en els cartesians i en [[Autor:Condillac,_Étienne_Bonnot,_abat_de|Condillac]]. També es va ocupar d'estudis de filosofia del dret i, especialment, de les doctrines de [[Autor:Hobbes, Thomas|Hobbes]]. Va defensar un [[marxisme|marxisme]] de tipus [[humanisme|humanista]] oposat tant a les interpretacions «ortodoxes» de tipus soviètic, com a les d'índole positivista. D'aquesta manera, sota la influència de l'idealisme de [[Autor:Croce, Benedetto|Croce]] i [[Autor:Gentile, Giovanni|Gentile]] es va oposar a [[Autor:Lenin, Vladimir Ilitch Ulianov|Lenin]], però també a [[Autor:Gramsci, Antonio|Gramsci]], encara que va prendre d'ell la noció de [[filosofia de la praxi|filosofia de la praxi]]. | ||
− | Va subratllar la profunda historicitat de la filosofia, que troba la seva raó de ser no en la seva sistematicitat sinó en la seva capacitat per suscitar problemes. D'aquesta manera, afirmava que cadascun dels sistemes filosòfics, a pesar que sigui superat per uns altres o envelleixi més o menys ràpidament, va obrint noves perspectives i problemes, que és en el que radica el valor de la filosofia. Però on Mondolfo va destacar especialment va ser en la seva labor com a historiador de la filosofia antiga, on va voler mostrar que ja havien sorgit problemes i qüestions que, generalment, han estat considerades solament pròpies de l'època moderna. Així, va destacar el paper que van exercir en la filosofia grega les idees d'infinit, de subjecte i de culpa. Com a estudiós del marxisme va valorar especialment les concepcions [[antropologia|antropològiques]] de [[Autor:Marx, Karl|Marx]]. | + | Va subratllar la profunda historicitat de la filosofia, que troba la seva raó de ser no en la seva sistematicitat sinó en la seva capacitat per a suscitar problemes. D'aquesta manera, afirmava que cadascun dels sistemes filosòfics, a pesar que sigui superat per uns altres o envelleixi més o menys ràpidament, va obrint noves perspectives i problemes, que és en el que radica el valor de la filosofia. Però on Mondolfo va destacar especialment va ser en la seva labor com a historiador de la filosofia antiga, on va voler mostrar que ja havien sorgit problemes i qüestions que, generalment, han estat considerades solament pròpies de l'època moderna. Així, va destacar el paper que van exercir en la filosofia grega les idees d'infinit, de subjecte i de culpa. Com a estudiós del marxisme va valorar especialment les concepcions [[antropologia|antropològiques]] de [[Autor:Marx, Karl|Marx]]. |
Veure [[filosofia llatinoamericana|filosofia llatinoamericana]]. | Veure [[filosofia llatinoamericana|filosofia llatinoamericana]]. |
Revisió del 10:04, 13 oct 2017
Avís: El títol a mostrar «Rodolfo Mondolfo» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Mondolfo, Rodolfo».
Filòsof italià. Va néixer a Senigallia. Va ser professor a les universitats de Bolonya, Pàdua, Milà i Torí. Obligat a marxar d'Itàlia per la promulgació de les lleis antisemites, per part del govern feixista de Mussolini, va emigrar a Argentina en 1940, on va ensenyar a les universitats de Còrdova i Tucumán.
Va destacar com a historiador de la filosofia, i les seves primeres produccions van estar dedicades a l'estudi de la filosofia moderna dels segles XVII i XVIII, abordant especialment l'estudi del problema del coneixement en els cartesians i en Condillac. També es va ocupar d'estudis de filosofia del dret i, especialment, de les doctrines de Hobbes. Va defensar un marxisme de tipus humanista oposat tant a les interpretacions «ortodoxes» de tipus soviètic, com a les d'índole positivista. D'aquesta manera, sota la influència de l'idealisme de Croce i Gentile es va oposar a Lenin, però també a Gramsci, encara que va prendre d'ell la noció de filosofia de la praxi.
Va subratllar la profunda historicitat de la filosofia, que troba la seva raó de ser no en la seva sistematicitat sinó en la seva capacitat per a suscitar problemes. D'aquesta manera, afirmava que cadascun dels sistemes filosòfics, a pesar que sigui superat per uns altres o envelleixi més o menys ràpidament, va obrint noves perspectives i problemes, que és en el que radica el valor de la filosofia. Però on Mondolfo va destacar especialment va ser en la seva labor com a historiador de la filosofia antiga, on va voler mostrar que ja havien sorgit problemes i qüestions que, generalment, han estat considerades solament pròpies de l'època moderna. Així, va destacar el paper que van exercir en la filosofia grega les idees d'infinit, de subjecte i de culpa. Com a estudiós del marxisme va valorar especialment les concepcions antropològiques de Marx.
Veure filosofia llatinoamericana.