Diferència entre revisions de la pàgina «Acció social»
De Wikisofia
m (bot: - l' anomena [[acció + l'anomena [[acció) |
m (bot: - per influir en + per a influir en) |
||
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | Terme usat en les [[ciències socials|ciències socials]], que s'aplica a la [[conducta|conducta]] humana quan es considera social. Es considera que una conducta és social quan és [[intencionalitat|intencional]]: quan està dotada d'un [[sentit|sentit]] o significat subjectiu, i es duu a terme per influir en altres [[persona|persones]] amb la finalitat d'interaccionar amb elles. El que confereix sentit a una [[acció|acció]] humana i li dóna entitat social és, per tant, la intencionalitat de l'agent o [[actor social|actor social]]. | + | Terme usat en les [[ciències socials|ciències socials]], que s'aplica a la [[conducta|conducta]] humana quan es considera social. Es considera que una conducta és social quan és [[intencionalitat|intencional]]: quan està dotada d'un [[sentit|sentit]] o significat subjectiu, i es duu a terme per a influir en altres [[persona|persones]] amb la finalitat d'interaccionar amb elles. El que confereix sentit a una [[acció|acció]] humana i li dóna entitat social és, per tant, la intencionalitat de l'agent o [[actor social|actor social]]. |
[[Autor:Weber, Max|Max Weber]], un dels autors que han definit i utilitzat aquest concepte, considera que la [[sociologia|sociologia]] consisteix precisament en l'estudi d'aquelles accions que traslucen exteriorment una intencionalitat interior, i considera que la realitat social no és més que un entramat d'aquestes mateixes accions intencionals; en aquesta perspectiva, l'acció social és justament l'objecte d'estudi de la [[sociologia|sociologia]]. A la proposta de contemplar bàsicament d'aquesta forma la realitat social l'anomena [[acció social, teoria de la|teoria de l'acció social]], teoria metodològicament oposada a l'alternativa de basar l'estudi de la societat en les [[estructura|estructures]] socials. | [[Autor:Weber, Max|Max Weber]], un dels autors que han definit i utilitzat aquest concepte, considera que la [[sociologia|sociologia]] consisteix precisament en l'estudi d'aquelles accions que traslucen exteriorment una intencionalitat interior, i considera que la realitat social no és més que un entramat d'aquestes mateixes accions intencionals; en aquesta perspectiva, l'acció social és justament l'objecte d'estudi de la [[sociologia|sociologia]]. A la proposta de contemplar bàsicament d'aquesta forma la realitat social l'anomena [[acció social, teoria de la|teoria de l'acció social]], teoria metodològicament oposada a l'alternativa de basar l'estudi de la societat en les [[estructura|estructures]] socials. | ||
− | Per Weber, el caràcter social de l'acció prové del sentit d'interacció que li imprimeix la [[consciència|consciència]] subjectiva de l'individu ([[Recurs:Rocher, Guy: l'acció social segons Weber| | + | Per Weber, el caràcter social de l'acció prové del sentit d'interacció que li imprimeix la [[consciència|consciència]] subjectiva de l'individu ([[Recurs:Rocher, Guy: l'acció social segons Weber|veg. text]]), mentre que, per a [[Autor:Durkheim, Émile|Émile Durkheim]], el caràcter social procedeix més aviat de la «consciència social», o manera de ser pròpia de la societat, que pressiona sobre la consciència de l'individu''', '''i li transmet les seves característiques ([[Recurs:Rocher, Guy: l'acció social segons Durkheim|veg. text]]). |
− | [[Autor:Mead, Georg Herbert|Georg H. Mead]] ha relacionat aquesta noció amb l'aparició del concepte de [[ | + | [[Autor:Mead, Georg Herbert|Georg H. Mead]] ha relacionat aquesta noció amb l'aparició del concepte de [[si mateix]], o ''self'', producte de la interacció social i el reflex, o imatge, dels altres en un mateix. Kurt Lewin (1890-1939), autor de la teoria del «camp social», ha estudiat la conducta social, desenvolupament de la d'acció social, com a funció de la [[personalitat|personalitat]] i l'entorn [segons la fórmula C= f (PE), on C: conducta, P: personalitat i I: entorn]. [[Autor:Parsons, Talcott|Talcott Parsons]], un dels principals sociòlegs moderns, ha reelaborat una teoria general de l'acció, basada en aquesta noció fonamental d'acció social, en la seva obra ''L'estructura de l'acció social'' (1937) i en ''Cap a una teoria general de l'acció'' (1951). |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió de 09:35, 13 oct 2017
Terme usat en les ciències socials, que s'aplica a la conducta humana quan es considera social. Es considera que una conducta és social quan és intencional: quan està dotada d'un sentit o significat subjectiu, i es duu a terme per a influir en altres persones amb la finalitat d'interaccionar amb elles. El que confereix sentit a una acció humana i li dóna entitat social és, per tant, la intencionalitat de l'agent o actor social.
Max Weber, un dels autors que han definit i utilitzat aquest concepte, considera que la sociologia consisteix precisament en l'estudi d'aquelles accions que traslucen exteriorment una intencionalitat interior, i considera que la realitat social no és més que un entramat d'aquestes mateixes accions intencionals; en aquesta perspectiva, l'acció social és justament l'objecte d'estudi de la sociologia. A la proposta de contemplar bàsicament d'aquesta forma la realitat social l'anomena teoria de l'acció social, teoria metodològicament oposada a l'alternativa de basar l'estudi de la societat en les estructures socials.
Per Weber, el caràcter social de l'acció prové del sentit d'interacció que li imprimeix la consciència subjectiva de l'individu (veg. text), mentre que, per a Émile Durkheim, el caràcter social procedeix més aviat de la «consciència social», o manera de ser pròpia de la societat, que pressiona sobre la consciència de l'individu, i li transmet les seves característiques (veg. text).
Georg H. Mead ha relacionat aquesta noció amb l'aparició del concepte de si mateix, o self, producte de la interacció social i el reflex, o imatge, dels altres en un mateix. Kurt Lewin (1890-1939), autor de la teoria del «camp social», ha estudiat la conducta social, desenvolupament de la d'acció social, com a funció de la personalitat i l'entorn [segons la fórmula C= f (PE), on C: conducta, P: personalitat i I: entorn]. Talcott Parsons, un dels principals sociòlegs moderns, ha reelaborat una teoria general de l'acció, basada en aquesta noció fonamental d'acció social, en la seva obra L'estructura de l'acció social (1937) i en Cap a una teoria general de l'acció (1951).