Diferència entre revisions de la pàgina «Context de descobriment»
De Wikisofia
m (bot: -hipotètic-deductiu +hipoteticodeductiu) |
m (bot: - justificació]] de la mateixa. + justificació]] d'aquesta.) |
||
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
{{Esdeveniment|Tipus=Naixement|Inicio=1891}}{{Esdeveniment|Tipus=Mort|Inicio=1953}} | {{Esdeveniment|Tipus=Naixement|Inicio=1891}}{{Esdeveniment|Tipus=Mort|Inicio=1953}} | ||
− | Tot | + | Tot el que es refereix a la invenció d'una [[hipòtesi|hipòtesi]] i que cal diferenciar del [[context de justificació|context de justificació]] d'aquesta. És irrellevant, per a la investigació científica, la manera com es troba o descobreix una hipòtesi: procés creatiu, observació de fets, inducció, etc., perquè, en definitiva no es considera que aquesta tasca sigui pròpiament obra de la raó, sinó de la imaginació: es tracta d'una qüestió psicològica, sociològica o històrica, no pròpiament epistemològica. La distinció entre context de descobriment i de justificació es deu principalment, en la seva formulació sistemàtica, a [[Autor:Reichenbach, Hans|Hans Reichenbach]] (1891-1953), autor [[neopositivisme|neopositivista]], qui va accentuar sobretot la importància del context de justificació. [[Autor:Popper, Karl Raimund|Karl R. Popper]] admet la distinció en igual sentit, però no dóna importància al context de descobriment i accentua la del context de justificació, precisant que mai una hipòtesi es funda o justifica per l'observació o la inducció. Autors posteriors, com [[Autor:Kuhn, Thomas Samuel|Kuhn]], [[Autor:Lakatos, Imre|Lakatos]], [[Autor:Feyerabend, Paul K.|Feyerabend]], van criticar la distinció i el marc del mètode [[mètode hipoteticodeductiu|hipoteticodeductiu]] en què havia d'entendre's. |
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} |
Revisió de 20:34, 29 ago 2017
Tot el que es refereix a la invenció d'una hipòtesi i que cal diferenciar del context de justificació d'aquesta. És irrellevant, per a la investigació científica, la manera com es troba o descobreix una hipòtesi: procés creatiu, observació de fets, inducció, etc., perquè, en definitiva no es considera que aquesta tasca sigui pròpiament obra de la raó, sinó de la imaginació: es tracta d'una qüestió psicològica, sociològica o històrica, no pròpiament epistemològica. La distinció entre context de descobriment i de justificació es deu principalment, en la seva formulació sistemàtica, a Hans Reichenbach (1891-1953), autor neopositivista, qui va accentuar sobretot la importància del context de justificació. Karl R. Popper admet la distinció en igual sentit, però no dóna importància al context de descobriment i accentua la del context de justificació, precisant que mai una hipòtesi es funda o justifica per l'observació o la inducció. Autors posteriors, com Kuhn, Lakatos, Feyerabend, van criticar la distinció i el marc del mètode hipoteticodeductiu en què havia d'entendre's.