Imre Lakatos
De Wikisofia
Avís: El títol a mostrar «Imre Lakatos» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Lakatos, Imre».
Imre Lipschitz, Imre Molnar, Imre Lakatos
Filòsof de la ciència i de la matemàtica anglès, nascut a Hongria, de nom Imre Lipschitz; canvia al d'Imre Molnar amb l'arribada dels nazis i al d'Imre Lakatos acabada la Guerra Mundial. Va estudiar a les universitats de Debrecen, Budapest, Moscou i Cambridge. Secretari del Ministeri d'Educació, a Hongria, és empresonat de 1950 a 1953, per dissident. Després de l'aixecament d'Hongria, en 1956, fuig a Londres, on ensenya en la London School of Economics, de 1960 a 1974, succeint en la càtedra a Karl R. Popper.
Format inicialment en la filosofia marxista sota la influència de G. Lukács, es dedica progressivament a la filosofia de les matemàtiques, a les quals aplica la mateixa idea de Popper que les ciències experimentals són conjectures que progressen mitjançant un procés d'intents de refutació, en comptes de considerar-les com un procés deductiu vàlid per sempre; d'aquesta postura és mostra el seu llibre Proves i refutacions. La lògica del descobriment matemàtic (1976).
En filosofia de la ciència corregeix, no obstant això, l'opinió de Popper, per a qui una hipòtesi científica ha de ser abandonada en el moment en què sigui refutada per una observació; no és això el que succeeix en la pràctica, diu, i la lògica -afegeix, adherint-se a la tesi de Duhem/Quine- només aconsella fer les degudes correccions en la teoria. La seva aportació més característica a la metodologia científica consisteix en la seva teoria dels «programes d'investigació», que representa un punt mitjà entre el rigorisme de Popper i l'anarquisme epistemològic de Feyerabend.