Diferència entre revisions de la pàgina «Metallenguatge»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "referencia" a "referència") |
m (bot: -veure exemple +veg. exemple) |
||
| (6 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | [[llenguatge|Llenguatge]] amb el qual es parla d'un altre llenguatge, anomenat pròpiament [[llenguatge | + | [[llenguatge|Llenguatge]] amb el qual es parla d'un altre llenguatge, anomenat pròpiament [[llenguatge objecte|llenguatge objecte]] |
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
| − | <center>''' | + | <center>'''veg. exemple ↓'''</center> |
<div class="mw-collapsible-content"> | <div class="mw-collapsible-content"> | ||
| − | Les operacions aritmètiques, per exemple, amb les quals dos amics calculen el que un deu a un altre són «llenguatge | + | Les operacions aritmètiques, per exemple, amb les quals dos amics calculen el que un deu a un altre són «llenguatge objecte». La justificació o raonament de les quantitats que es deuen i els motius pels quals les deu són «metallenguatge». |
| − | Les lleis o l'articulat d'un determinat codi legal constitueixen un «llenguatge | + | Les lleis o l'articulat d'un determinat codi legal constitueixen un «llenguatge objecte» que els juristes, els advocats o magistrats, invoquen mitjançant un «metallenguatge». |
| − | Les inferències de lògica formal són «llenguatge | + | Les inferències de lògica formal són «llenguatge objecte», però l'estudi d'aquestes inferències s'efectua en «metallenguatge». |
| − | [[Recurs:Exemple de llenguatge | + | [[Recurs:Exemple de llenguatge objecte i metallenguatge]] |
</div></div> | </div></div> | ||
| − | En un metallenguatge, les paraules d'un llenguatge | + | En un metallenguatge, les paraules d'un llenguatge objecte només s'esmenten, mentre que les del mateix metallenguatge s'usen. La distinció entre els nivells de llenguatge objecte i metallenguatge, fonamentalment deguda a [[Autor:Frege, Gottlob|G. Frege]], així com la corresponent entre [[ús i esment]], té especial interès i utilitat en totes les ciències que tracten del llenguatge, com són, per exemple, la [[llenguatge, filosofia del|filosofia del llenguatge]] i la [[lògica|lògica]]. Aquestes distincions permeten esbiaixar els problemes que sorgeixen quan s'utilitza el llenguatge ordinari per a parlar del llenguatge, eliminant [[ambigüitat|ambigüitats]] i [[paradoxa|paradoxes]] degudes a l'[[autoreferència]] ([[Recurs:Popper: metallenguatge|veg. text]]). |
| − | + | Vegeu [[ús i esment]]. | |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 11:55, 22 ago 2017
Llenguatge amb el qual es parla d'un altre llenguatge, anomenat pròpiament llenguatge objecte
Les operacions aritmètiques, per exemple, amb les quals dos amics calculen el que un deu a un altre són «llenguatge objecte». La justificació o raonament de les quantitats que es deuen i els motius pels quals les deu són «metallenguatge».
Les lleis o l'articulat d'un determinat codi legal constitueixen un «llenguatge objecte» que els juristes, els advocats o magistrats, invoquen mitjançant un «metallenguatge».
Les inferències de lògica formal són «llenguatge objecte», però l'estudi d'aquestes inferències s'efectua en «metallenguatge».
En un metallenguatge, les paraules d'un llenguatge objecte només s'esmenten, mentre que les del mateix metallenguatge s'usen. La distinció entre els nivells de llenguatge objecte i metallenguatge, fonamentalment deguda a G. Frege, així com la corresponent entre ús i esment, té especial interès i utilitat en totes les ciències que tracten del llenguatge, com són, per exemple, la filosofia del llenguatge i la lògica. Aquestes distincions permeten esbiaixar els problemes que sorgeixen quan s'utilitza el llenguatge ordinari per a parlar del llenguatge, eliminant ambigüitats i paradoxes degudes a l'autoreferència (veg. text).
Vegeu ús i esment.