Diferència entre revisions de la pàgina «Paradoxa del mentider»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "referencia" a "referència") |
m (bot: -veure text +veg. text) |
||
| Línia 20: | Línia 20: | ||
| − | Altres versions plantegen més simplement: «El que dic és fals» ([[Recurs:Perry, John i Bratman, Michael: paradoxa del mentider| | + | Altres versions plantegen més simplement: «El que dic és fals» ([[Recurs:Perry, John i Bratman, Michael: paradoxa del mentider|veg. text]] ), formulació que es denomina del «Pseudomenon», o bé: «Aquest enunciat és fals». La paradoxa del mentider, amb totes les seves variants, ha tingut com a funció replantejar les nocions de veritat i falsedat i les dificultats lingüístiques de l'[[autorreferència|autorreferència]]. |
{{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Mègara}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Mègara}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 20:45, 9 ago 2017
Una de les més antigues paradoxes semàntiques, atribuïda a Eubúlides de Mègara o bé, segons uns altres, a Epimènides de Cnossos. Sembla que en la seva versió inicial es formula de la següent manera: «Epimènides, el cretenc, diu "tots els cretencs són mentiders"». Menteix Epimènides o diu la veritat? La resposta és que menteix i alhora diu veritat, la qual cosa fa de la frase un pseudoenunciat, o un enunciat mal construït.Aquesta paradoxa va preocupar molt als antics i es diu que Crisip, filòsof estoic del s. III a. de C., va escriure sobre ella sis tractats i que Filetas de Cos va morir per no haver sabut donar-li solució, segons resa el seu epitafi:
Sóc Filetas de Cos.
El Mentider em va fer morir
per les nits d'insomni que vaig tenir per la seva causa.
En el Nou Testament, sant Pau es refereix segurament a aquesta paradoxa, quan diu:
«Va ser un cretenc precisament, profeta entre els seus, qui va dir:
"Els cretencs són sempre embusters,
males bèsties, goluts ociosos"
I a fe que és veritable aquest testimoniatge!» (Tito 1, 12-13).
Altres versions plantegen més simplement: «El que dic és fals» (veg. text ), formulació que es denomina del «Pseudomenon», o bé: «Aquest enunciat és fals». La paradoxa del mentider, amb totes les seves variants, ha tingut com a funció replantejar les nocions de veritat i falsedat i les dificultats lingüístiques de l'autorreferència.