Diferència entre revisions de la pàgina «Veritat, teoria semàntica de la»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "llenguatge objecto" a "llenguatge objecte") |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Teoria de la [[veritat|veritat]] desenvolupada per [[Autor:Tarski, Alfred|Tarski]] | + | Teoria de la [[veritat|veritat]] desenvolupada per [[Autor:Tarski, Alfred|Tarski]],que precisa la definició de veritat en un sentit tradicional, el de [[veritat, teoria de la correspondència|veritat com a correspondència]], i les condicions formals que ha de complir un [[llenguatge|llenguatge]] per contenir tal definició. (Teoria que exposa en ''Der Wahrheitsbegriff in den formalisierten Sprachen'' (1935),trad. alemanya d'una obra en polac, ''El concepto de verdad en los lenguajes de las ciencias deductivas'' (1933), i en ''The Semantic Conception of Truth and the Foundations of Semantics'', en «Philosophy and Phenomenological Research», 4 (1944) 341-376; trad. cast.: ''La concepción semántica de la verdad y los fundamentos de la semántica científica'', en ''Antología Semántica'', recopilada por M. Bunge, Nueva Visión, Buenos Aires 1960; i Facultad de Filosofía y Letras, UBA, Buenos Aires 1965, i Ediciones Nueva Visión, Buenos Aires 1972 -resum de treballs anteriors-). |
| + | |||
| + | |||
| + | Defineix, doncs, «veritat» respecte d'un llenguatge. Segons aquesta teoria, que manté els principis de la tradició clàssica occidental, iniciada per [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], «veritable» és una propietat (metalingüística) de tota proposició que descrigui (en un [[llenguatge objecte|llenguatge objecte]]) un fet tal com aquest és al món real. Es diu «semàntica» perquè «veritat» o «veritable» són termes semàntics, que el seu significat només pot explicar-se mitjançant un [[metallenguatge|metallenguatge]]; un metallenguatge pot relacionar expressions lingüístiques amb fets, mentre que un llenguatge objecte només pot parlar de les seves pròpies expressions lingüístiques o dels fets, però no relacionar unes amb uns altres, sota pena de caure en [[antinòmia|antinòmies]] i [[paradoxa|paradoxes]]. Estableix (per l'anomenada «convenció ''T''» o «equivalència ''T''» [''Truth'' =veritat]) que una teoria de la veritat per a un llenguatge <small>L</small> ha de poder formular el següent teorema: «''X'' és una proposició veritable en ''<small>L</small>'' si i només si ''p''; on ''p'' sigui reemplaçada per qualsevol oració del llenguatge al fet que es refereix la paraula "veritable" i X sigui reemplaçada per un "nom" d'aquesta oració». Així, en el clàssic exemple de Tarski «"La neu és blanca" és veritable en castellà si i només si la neu és blanca», s'enuncien totes les condicions que ens permeten dir que l'enunciat «La neu és blanca» és veritable: | ||
1) Hi ha llenguatge objecte ("La neu és blanca"); del com es diu | 1) Hi ha llenguatge objecte ("La neu és blanca"); del com es diu | ||
Revisió del 11:07, 2 set 2015
Teoria de la veritat desenvolupada per Tarski,que precisa la definició de veritat en un sentit tradicional, el de veritat com a correspondència, i les condicions formals que ha de complir un llenguatge per contenir tal definició. (Teoria que exposa en Der Wahrheitsbegriff in den formalisierten Sprachen (1935),trad. alemanya d'una obra en polac, El concepto de verdad en los lenguajes de las ciencias deductivas (1933), i en The Semantic Conception of Truth and the Foundations of Semantics, en «Philosophy and Phenomenological Research», 4 (1944) 341-376; trad. cast.: La concepción semántica de la verdad y los fundamentos de la semántica científica, en Antología Semántica, recopilada por M. Bunge, Nueva Visión, Buenos Aires 1960; i Facultad de Filosofía y Letras, UBA, Buenos Aires 1965, i Ediciones Nueva Visión, Buenos Aires 1972 -resum de treballs anteriors-).
Defineix, doncs, «veritat» respecte d'un llenguatge. Segons aquesta teoria, que manté els principis de la tradició clàssica occidental, iniciada per Aristòtil, «veritable» és una propietat (metalingüística) de tota proposició que descrigui (en un llenguatge objecte) un fet tal com aquest és al món real. Es diu «semàntica» perquè «veritat» o «veritable» són termes semàntics, que el seu significat només pot explicar-se mitjançant un metallenguatge; un metallenguatge pot relacionar expressions lingüístiques amb fets, mentre que un llenguatge objecte només pot parlar de les seves pròpies expressions lingüístiques o dels fets, però no relacionar unes amb uns altres, sota pena de caure en antinòmies i paradoxes. Estableix (per l'anomenada «convenció T» o «equivalència T» [Truth =veritat]) que una teoria de la veritat per a un llenguatge L ha de poder formular el següent teorema: «X és una proposició veritable en L si i només si p; on p sigui reemplaçada per qualsevol oració del llenguatge al fet que es refereix la paraula "veritable" i X sigui reemplaçada per un "nom" d'aquesta oració». Així, en el clàssic exemple de Tarski «"La neu és blanca" és veritable en castellà si i només si la neu és blanca», s'enuncien totes les condicions que ens permeten dir que l'enunciat «La neu és blanca» és veritable:
1) Hi ha llenguatge objecte ("La neu és blanca"); del com es diu
2) en metallenguatge si és o no veritable i en quines condicions: «és veritable en castellà si i només si la neu és blanca».
Si anomenem "X" a "La neu és blanca" (llenguatge objecte, que també podria ser, per exemple, en alemany, "Der Schnee ist weiss") i "p" a la seva traducció al metallenguatge («la neu és blanca») i afegint la connectiva «si i només si», també del metallenguatge, podem escriure de forma generalitzada: «X és veritable si i només p»; o bé, «X correspon als fets si i només si p»; expressions que descriuen formalment les condicions necessàries i suficients perquè P sigui veritable.
En l'exemple, «X» és una expressió «esmentada», mentre que «p» és una expressió «usada» (veure text ).
El comentari de Karl R. Popper (veure text ) a aquesta teoria posa en relleu que «veritat», per Tarski, com per al mateix Popper, és una propietat de l'enunciat, no d'un fet psicològic, com un judici o una creença i té, per aquesta raó, un valor objectiu, no subjectiu.
Veure termes relacionats.