Teoria de la decisió

Teoria pluridisciplinar que estudia l'assoliment de decisions racionals, individuals o col·lectives, amb la intenció de determinar, davant situacions alternatives, l'actuació més beneficiosa, a través de l'anàlisi formal de les estratègies que poden seguir-se. Les aplicacions d'aquesta teoria interessen a la psicologia, l'economia, les ciències polítiques i socials, la lògica i les matemàtiques. Encara que el seu origen es deu al càlcul ètic de la racionalitat dels mitjans, que ja comença amb Aristòtil, el seu desenvolupament més important es produeix en el s. XVIII gràcies a la importància que l'utilitarisme de J. Bentham concedeix al concepte d'utilitat, i a la contribució de teòrics matemàtics –especialment Bayes– a la teoria de la probabilitat. En el seu aspecte lògic i matemàtic, la teoria estudia les diverses estratègies que han de seguir-se per a prendre una decisió racional en situacions de certesa, d'incertesa i de probabilitat. Quan s'estudia la presa de decisions entre persones en conflicte i competitivitat mútua es denomina pròpiament teoria de jocs.