Telos

(transcripció del grec τέλος, fi )

Punt final d'una cosa; si és punt final d'una acció o succés pot ser l'objectiu o la meta perseguits intencionalment. Aristòtil defineix el telos com aquella causa «per a la qual és alguna cosa» (tò hoû héneka); allò per a què l'agent duu a terme el seu érgon, la seva obra o acció (veg. text). En contra de la doctrina d'Empèdocles que sostenia la possibilitat d'una evolució regida pel mer atzar, Aristòtil defensa una concepció finalista, és a dir, regida per un τέλος o finalitat. Aquesta finalitat o causa final és, en la naturalesa, intrínseca i no depèn de res extern a ella mateixa. Els atomistes es van oposar al finalisme i van defensar una concepció del món dominada per la conjunció de l'atzar i la necessitat. El providencialisme cristià va lligar la noció d'un telos, en la naturalesa, als designis de la divinitat. En la ciència moderna, el mecanicisme va criticar les tesis finalistes.

Vegeu teleologia, fi, finalitat.