Socialització

En un sentit antropològic i sociològic, és el procés pel qual l'individu adquireix la cultura de la societat a què pertany, mitjançant l'aprenentatge i acceptació interna de les normes i valors fonamentals i estructura la seva personalitat, a través de la maduració del si mateix i una assumpció de rols suficient per a poder entaular relacions socials, o interactuar socialment de forma satisfactòria amb els altres (vegeu la citació). Es diu primària, quan ocorre en les etapes fonamentals de l'educació del nen en la família i l'escola, i secundària quan ocorre en situacions més àmplies que aquestes i mitjançant fenòmens més generals de transmissió de la cultura de la societat als individus (mitjans de comunicació de masses, cultura ambient, etc.). A la socialització també se la denomina enculturació.

Quan el terme té connotacions econòmic-polítiques, es refereix a la propietat pública dels mitjans de producció.