Sense data, teoria dels

El terme sense-data va ser creat per Moore per a referir-se a les dades dels sentits, o dades sensorials, en oposició als objectes mateixos, com a coneguts, als quals anomena sensibilia, i va ser admès també per B. Russell i C.D. Broad; (veg. text). Són la representació interna o psíquica de les coses.

L'anomenada teoria dels sense-data intenta explicar la percepció establint que el directament percebut i allò del que és directament conscient el subjecte humà són les dades sensorials, que han de diferenciar-se tant de la sensació o consciència, com de l'objecte físic. Si l'existència d'aquest s'infereix mitjançant una argumentació causal, se suposa que s'admet una teoria de la percepció entesa com a representació d'un objecte. Si l'existència de l'objecte físic es redueix a una reconstrucció de l'objecte a partir de la consciència de les dades sensorials, la teoria de la percepció adoptada és una teoria fenomenista. Els principals patrocinadors d'aquesta teoria són G.I. Moore (vegeu referència ↓), B. Russell (vegeu referència ↓) i C.D. Broad.

Referència G.I. Moore ↓

Moore exposa, per exemple, aquesta teoria en Defensa del sentit comú i altres assajos (Orbis, Barcelona 1983), sobretot en el cap. 2 i 9.

Referència B. Russell ↓

La primera versió dels sense-data formulada per Russell en Els problemes de la filosofia (1912) [trad. cast.: Labor, Barcelona 1978] va ser objecte de diferents correccions en altres obres posteriors, sobretot en Misticisme i lògica i altres assajos (1917) [Edhasa, Barcelona 1987] i en El coneixement humà: el seu abast i les seves limitacions (1948) [trad. cast.: Taurus, Madrid 1977].

Vegeu qualia.