Propedèutica

(terme compost del llatí pro, per, i el grec παιδευτικoς, paideutikós, educar, instruir)

En l'ús filosòfic, tota ciència o tot coneixement sistemàtic que es dugui a terme com a introducció o «preparació» a una altra ciència. És, doncs, un ensenyament preparatori, preparació o camí d'accés a una ciència o a un coneixement; o també, ciència la finalitat de la qual és la de servir de preparació per a l'aprofundiment d'una altra ciència. Pròpiament, la propedèutica no produeix saber objectiu, perquè aquest prové d'altres ciències, però disposa a ell. En aquest sentit Plató considerava la geometria i l'aritmètica com a coneixements propedèutics per a la filosofia (veg. citació). Per això, segons s'explica, va fer escriure en el pòrtic de l'Acadèmia: «que ningú entre aquí que no sigui geòmetra». Aristòtil, en considerar la lògica com l'Organon previ a l'estudi de la filosofia i de les ciències, la considerava com una propedèutica necessària per a tot coneixement. Així, la lògica clàssica, tal com es va entendre des d'Aristòtil, era una propedèutica en saber científic. En aquest sentit apareix en Kant, qui, en el prefaci a la segona edició de la Crítica de la raó pura, defineix l'estudi de la lògica com a preparació necessària per a qualsevol altre estudi, i la denomina «vestíbul» de les ciències (vegeu el text) i considera també propedèutica, o exercici introductori per a la filosofia, a la seva mateixa filosofia crítica.