Primitivisme

En general, aquest terme designa l'exaltació del primitiu aplicat a la valoració de la humanitat. En l'època moderna, i com a reacció romàntica cap a la idea de progrés de la Il·lustració, es va desenvolupar un primitivisme cultural, el paradigma del qual era el del «bon salvatge», inspirat en una interpretació una miqueta esquemàtica del pensament de Rousseau. En aquesta concepció es considerava «el primitiu» (en sentit etnològic) com més «autèntic» i oposat a la civilització que degrada a l'home. Des d'una altra perspectiva, en l'antiguitat era bastant corrent un cert primitivisme cronològic, que considerava les societats anteriors com més perfectes que les actuals, que serien només un pàl·lid reflex o el fruit d'una degeneració d'una «edat d'or» ja passada (els «mites de les edats» d'Hesíode o de Plató, per exemple).