Praxiologia

Estudi de la praxi humana, entesa en el sentit de l'acció moral. Per tant, pot dir-se que tota ètica és una forma de praxiologia, però aquest terme s'aplica pròpiament, de manera més específica, a algunes teories, com la formulada pel filòsof polonès Tadeus Kotarbinski que elabora un sistema praxiològic que estudia les condicions de l'acció màximament eficaç, i la relaciona també amb l'estudi del treball, a partir de la noció d'«acte simple», semblant a la d'«acte bàsic» formulada per alguns filòsofs analítics. La seva praxiologia estudia els actes simples i la composició d'actes complexos en diferents situacions: solidaritat, cooperació negativa, etc., i és, al mateix temps, una disciplina normativa per a aconseguir la maximització de l'eficàcia de l'acció.

També es dóna el nom de praxiologia a la teoria del filòsof francès A. Espinas, que la defineix com la ciència de les formes més universals i dels principis més elevats de l'acció en el conjunt dels éssers vius, i l'oposa a la tecnologia, que és pròpia només de les societats humanes més civilitzades. Igualment apareix aquesta noció en la teoria econòmica de Von Mises en assenyalar que l'economia es basa en una teoria de les eleccions humanes sobre la base de les necessitats de l'acció, l'estudi de la qual correspon a la praxiologia.