Mètode fenomenològic

Husserl

En general, el mètode que tendeix a mostrar el que les coses són exposant tal com són viscudes en la pròpia consciència. En sentit més propi, el que empra la fenomenologia de Husserl per a dirigir-se «cap a les coses mateixes» captant-les tal com es manifesten com fenòmens de consciència, en el cas que aquesta és l'única font de coneixement. Les característiques essencials d'aquest mètode són: la intuïció de les essències, o «intuïció eidètica», que s'aconsegueix després de l'anàlisi de les dades, els fets, o els fenòmens de la consciència; la «intencionalitat» dels fets de la consciència, la qual és sempre consciència de quelcom, i per la qual l'experimentat i viscut subjectivament té capacitat de referir-se als objectes; l'epokhé o reducció fenomenològica, espècie de dubte metòdic que porta a captar l'essència en el fenomen, després d'haver eliminat o lloc entre parèntesis tot el que no sigui dada pura de la consciència, com són les interpretacions prèvies, les teories sobre els objectes, etc. El mètode fenomenològic ha exercit una gran influència en l'existencialisme, en el de Sartre sobretot, i també en la sociologia fenomenològica, conreada d'una manera específica per Alfred Schutz , Peter Berger i T. Luckman, entre d'altres.