Mort de Déu

Frase utilitzada per primera vegada per Hegel, però que popularitza Nietzsche com metàfora de la decadència total dels valors morals d'occident, i amb la qual dóna a entendre que la fe en el Déu cristià manca ja de tot crèdit, i que la metafísica, viciada des del començament per la seva orientació platònica, ha arribat a la seva fi. Amb la mort de Déu, amb l'esgotament del sentit de tot el que es relaciona amb el món de les idees, comença l'hora del nihilisme, és a dir, l'hora de la subversió dels valors o de la transvaloració, feta possible per la voluntat de poder (veg. text).