Drets humans

Els que competeixen a l'home pel mer fet de ser home, i que dimanen directament, per tant, de la seva pròpia naturalesa. Segons el Preàmbul de la Declaració universal dels drets humans, és un conjunt de «drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana». Aquesta Declaració universal (que es compon de 30 articles), aprovada el 10 de desembre de 1948 per l'Assemblea general de les Nacions Unides, és el producte final d'una idea comuna sobre la igualtat jurídica fonamental entre tots els homes, que té els seus immediats antecedents a les declaracions del Virginia Bill of Rights, de 1776, en EE. UU., després de la guerra de la independència, i la Déclaration des droits de l'homme et du citoyen, en 1789, per l'Assemblea Nacional Francesa, i un conjunt d'idees sobre els drets humans immediatament procedents de la Il·lustració, però que arrenquen del desig de seguretat davant l'Estat expressat en les primeres teories polítiques de l'empirisme anglès. Amb l'aparició de les democràcies modernes s'aconsegueixen, primer, els drets polítics, després els econòmics i socials, i finalment aquells que reafirmen el dret de l'individu, dels grups d'individus, o dels pobles, a afirmar les pròpies diferències de sexe, ètnia, especificitat cultural, etc.

Sobre aquests drets es formula la pregunta de si són drets merament «morals» o drets pròpiament «jurídics». Es tracta de drets declarats, però manquen de la imposició jurídica positiva, que els convertiria en drets en sentit estricte: són pròpiament exigències. La seva vaguetat com a drets queda contrarestada per la universalitat de la seva extensió i del seu fonament (A. Heller): són propis de tot home pel mer fet de ser individu humà.