Islam
De Wikisofia
Una de les grans religions de caràcter universal; la que professen els musulmans (muslim, seguidors de l'islam) i que, en àrab, significa «lliurament a la voluntat d'Al·là», o «submissió». Sorgeix a Aràbia, cap al s. VII, per obra de la predicació de Mahoma, el seu fundador, nascut a La Meca l'any 571. Dedicat primer al comerç, a 40 anys, després d'unes experiències religioses en les quals afirma haver tingut revelacions divines, es dedica a la predicació i es converteix en profeta d'Al·là. Perseguit per les classes riques, emigra en el 622 a la ciutat de Yatrib, la futura Medinât-al-nabî, «ciutat» del profeta, o simplement Medina. Aquest any representa l'hègira, fugida o emigració, i amb ell s'inicia l'era islàmica, així com la yihad, o guerra santa, contra tot poder opressor del musulmà. En aquesta ciutat organitza una societat teocràtica, de la qual ell és el líder religiós i polític. Mahoma converteix en monoteista la religiositat politeista dels beduinos àrabs («No hi ha més Déu que Al·là»: tawhid, unitat), aprofitant elements religiosos jueus i cristians. Característica fonamental de la fe religiosa islàmica és considerar-se a si mateixa una revelació profètica, feta per Al·là als seus profetes, entre els quals està també Jesús, Isa, que és el principal d'ells («i Mahoma és el seu profeta»: risalla, acceptació de la profecia). La predicació de Mahoma va ser recollida pel califa Otmán (644-656) en el llibre sagrat de l'Alcorà, al qual es considera «baixat del cel», i que es divideix en 114 capítols, anomenats sures (medineses, de Medina, o de la Meca), dividits al seu torn en versicles o aleyas. Després de la mort de Mahoma, Abû Bakr s'imposa com a primer califa i inicia l'expansió política i religiosa, que abastarà orient i occident.
Els denominats «pilars» de l'islam són: oració, almoina, dejuni i peregrinació a la Meca, que constitueixen la ibada, o «estat de submissió», a la qual s'afegeix el cinquè pilar fonamental, que és el credo (shahada) islàmic: «No hi ha més Déu que Al·là; Mahoma és el profeta d'Al·là», frase denominada kalima, que converteix a l'islam, si es recita davant dos testimonis. El credo, a més de la kalima, exigeix creure en els àngels, en la infal·libilitat de l'Alcorà i altres llibres sagrats (la Tora, els Salms i els Evangelis), en el dia del judici, en la predestinació i en vida després de la mort.
Per al musulmà, L'Alcorà conté no només les veritats religioses que han de creure's, sinó les lleis de la convivència humana i les lleis de la naturalesa.
Vegeu filosofia àrab.
