Interpretació
De Wikisofia
Noció fonamental de la teoria semàntica d'un sistema formal. És l'atribució d'un significat als símbols i fórmules d'un llenguatge lògic. Mitjançant la interpretació, els simples simbolismes i formalitzacions es converteixen en veritables llenguatges formalitzats. En lògica d'enunciats la interpretació es duu a terme mitjançant l'assignació d'un referent o de valors de veritat a les lletres d'enunciat. Si una interpretació fa veritable a una fórmula, la satisfà, i si la satisfà per a qualsevol assignació de valor, llavors és una fórmula universalment vàlida, és a dir, veritable en qualsevol món possible.
En lògica de predicats la interpretació (dels símbols, lletres d'enunciat i lletres de predicat) requereix:
1) especificar un domini no buit (D)
2) atribuir com referent:
- a cada constant individual, un objecte de D.
- a cada lletra de predicat, una propietat o relació que es
compleixi en objectes del D.
- a cada lletra d'enunciat, un valor de veritat.
Els operadors lògics, connectives i quantificadors s'interpreten segons es defineixen.
El concepte d'interpretació permet definir els conceptes de: fórmula universalment vàlida, fórmula consistent, conseqüència lògica, argument invàlid i independència lògica.
De manera general, la noció d'interpretació com a atribució de significat s'exposa en l'article dedicat a l'hermenèutica.