Fet i valor, distinció entre
De Wikisofia
Distinció semblant a la que s'atribueix a Hume (veg. text) entre el que és i el que ha de ser), segons la qual d'enunciats en què es diu que alguna cosa «és» no es pot passar a enunciats en què es digui el que «ha de ser». Els enunciats amb els quals diem el que són les coses són enunciats de fets, mentre que aquells amb els quals diem com «han de ser» les coses són enunciats de valor o enunciats normatius. Els primers descriuen un estat de coses («Hi ha molts homes tolerants»); els segons prescriuen obligacions («Els homes han de ser tolerants»). El sentit de la distinció és que se sol sostenir que no és lògicament correcte deduir obligacions a partir de fets, o que els fets i els valors constitueixen dos àmbits diferents
El següent raonament mostra premisses que es componen d'enunciats de fet i una conclusió que és un enunciat de valor, normatiu:
- L'amic d'en Pau està malalt
- En Pau és l'únic que el pot ajudar
- _______________________________________
- En Pau ha d'ajudar el seu amic
- (Està clar que la conclusió solament seria vàlida si hi hagués una tercera premissa (implícita) que digués que «sempre s'ha d'ajudar els amics»)
É. Durkheim i M. Weber, entre d'altres, han acceptat aquesta distinció entre enunciats i la inconveniència de passar dels uns als altres, mentre que altres autors afirmen que aquesta distinció no és adequada en sociologia, ja que els valors no són meres decisions irracionals, sinó que es fonamenten en teories i ideologies i fins a so inseparables d'elles.