Exègesi

(del grec ἐξήγησις, exègesi, explicació o comentari)

En l'antiguitat els exégetas eren els intèrprets dels oracles o dels signes divins. Ha tingut una gran importància l'exègesi jueva, musulmana i cristiana enteses com a comentari dels textos sagrats. Aquesta exègesi s'entén de forma literal, si atén a l'anàlisi lingüística del text en qüestió, o bé com a exègesi simbòlica o al·legòrica, que atén a unes suposades significacions i realitats més enllà de la literalitat del text. En qualsevol cas, ja que s'està davant uns textos en els quals s'exposa la veritat revelada, la raó no pot discutir la revelació i ha de limitar-se al treball d'entendre els textos sagrats. Clement i Filó d'Alexandria defensen la necessitat d'entendre l'esperit de les escriptures, i Orígenes fixarà les bases de la interpretació i exègesi al·legòrica d'aquestes. En la mesura en què l'exègesi dels textos sagrats ha plantejat qüestions relatives a la veritat, el sentit i la historicitat, està en l'origen de l'hermenèutica.