Climent d'Alexandria
De Wikisofia
Avís: El títol a mostrar «Climent d'Alexandria» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Climent d'Alexandria». Titus Flavius Clemens
És considerat l'iniciador de la teologia especulativa, i un dels principals exponents de l'apologètica cristiana, i la seva labor teòrica es va centrar en l'hel·lenització del cristianisme, intentant conciliar la fe (pístis) amb el coneixement (gnosi). La seva teologia és de base platònica i estoica, amb elements peripatètics i va combatre els corrents gnòstics, tant cristianes com paganes, en considerar que menyspreaven el caràcter de l'encarnació i redempció de Crist i feien imposible la reconciliació entre ciència i fe. Segons ell, no hi ha fe sense coneixement, de la mateixa manera que no hi ha coneixement sense fe, però és per la fe que l'home s'adhereix als principis del coneixement o a la paraula de Déu. Va concebre el logos com a principi creador del món, principi de saviesa (la dels profetes i filòsofs) i principi de salvació (el logos encarnat). Aquest λόγος (logos) és el veritable alfa i omega de tota realitat. D'aquesta manera, va voler aprofundir la fe amb l'ajuda de la filosofia. També va ser un dels més destacats defensors de la necessitat d'interpretar les Sagrades Escriptures de manera al·legòrica, tant l'Antic Testament com els Evangelis, ja que Jesucrist s'expressava a través de paràboles. Per aquest intent d'interpretació al·legòrica, així com per l'hel·lenització del cristianisme, s'ha comparat la seva obra amb alguns aspectes de la de Filó d'Alexandria. Orígenes, deixeble seu en el Didaskaleion, va desenvolupar les seves tesis i va accentuar encara més la seva tendència a la interpretació al·legòrica.