Deixant de costat sentits vagues de probabilitat, com a «versemblant, creïble, plausible», són aquells que indiquen el grau o quantitat d'evidències (proves) o grau de confirmació en què es fonamenta el seu caràcter general. O els que mostren el grau de força inductiva que posseeixen. Es divideixen en numèrics i qualitatius. Els numèrics solen interpretar-se com a hipòtesis estadístiques.
L'enunciat «la probabilitat de treure onze amb dos daus (perfectes) és 1/18» seria un exemple d'enunciat probabilístic numèric. Quant als no numèrics, poden ser de diversos tipus. «És molt probable que obtinguem una barreja homogènia barrejant aigua i alcohol» constitueix un exemple d'un tipus d'enunciats que, degudament interpretats, podrien transformar-se potser en probabilístics numèrics com, «la probabilitat d'obtenir... està molt prop d'1».[...]
Davant tot enunciat probabilístic numèric sorgeix sempre la qüestió: «Com hem d'interpretar un enunciat d'aquest tipus i –en particular– l'afirmació numèrica que fa?»
| K.R. Popper, Lógica de la investigación científica, Tecnos, Madrid 1977, p. 138. |
(veg. exemple).