Ciències humanes

Històricament, les anomenades Geisteswissenschaften en els escrits de Wilhelm Dilthey, o també ciències humanes, en oposició a les ciències de la naturalesa (Naturwissenschaften), o ciències naturals. El terme correspon a la problemàtica iniciada en el s. XIX, quan autors com Dilthey i els autors de l'escola de Baden tracten sobre la relació i diferència entre les ciències que estudien la naturalesa i les que estudien la cultura, l'home o la història. En general, si les ciències de la naturalesa busquen el coneixement del món extern a través de lleis causals, les ciències l'esperit busquen un coneixement objectiu del món humà a través de la comprensió i l'estudi del que, emprant expressions de la dialèctica de Hegel, es consideren productes de l'esperit objectiu, com les obres d'art, els documents històrics, les institucions socials, etc.

Exemples de ciències de l'esperit són la història, la sociologia, la ciència política, el dret, etc. Poden identificar-se amb ciències socials en sentit ampli.

Vegeu: classificació de les ciències, idiogràfic, nomotètic.