Baula perduda

Expressió usada especialment en el context de l'explicació evolucionista de l'origen de l'espècie humana, que es referia a les llacunes existents en la taxonomia filogenètica, ja que es considerava que no s'havien trobat restes d'espècies que manifestessin el nexe d'unió entre els micos antropoides i l'home. Aquesta expressió era especialment usada pels partidaris de l'ordenació natural dels éssers vius, i la discussió sobre aquesta «baula perduda» o «home-mico» va ser particularment intensa a partir de la meitat del segle XIX en convertir-se les taxonomies en filogenètiques.

A partir del primert terç del segle XX els antropòlegs no han acceptat aquest concepte, màxim quan el registre fòssil que va des de les formes anteriors fins a l' homo sapiens és cada vegada més complet (veg. hominització).