Lorenzo Valla
De Wikisofia
Avís: El títol a mostrar «Lorenzo Valla» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Valla, Lorenzo».
Filòsof italià, nascut a Roma, al que es considera com un dels humanistes més representatius de la seva època. Va ensenyar retòrica en Piacenza i Pavia i després va viure, de 1437 a 1448, a Nàpols, on va ser secretari personal d'Alfonso d'Aragó. Va conrear amb entusiasme la investigació, la crítica filològica i la investigació històric-lingüística, que considerava la «reina de les savieses», i això li va portar tant a manifestar-se crític davant la tradició escolàstica i aristotèlica, com a descobrir la falsedat del document anomenat Donació de Constantí (amb el qual l'Església justificava el seu poder temporal) i a establir una teoria naturalista de l'home. Aquesta visió naturalista, fonamentada en l'epicureisme, que declara bo tot el natural i per sobre de tot el «plaure» (voluptas), li va causar dificultats de conciliació amb certs aspectes de la doctrina cristiana, com el pecat original, el lliure albir o la presciència divina. Es va oposar a una concepció estoica de la vida.