Henry Sidgwick



Filòsof anglès, nascut a Skitpon, Yorkshire, professor de filosofia moral en Cambridge, un dels principals teòrics de l'utilitarisme. La seva obra més important és The Methods of Ethics [Els mètodes de l'ètica] (1874), en la qual planteja una de les més clares i clàssiques exposicions d'aquest sistema moral, considerada d'altra banda com un dels millors llibres d'ètica. Amplia la noció de felicitat, que Bentham iguala a la de presència de plaer i absència de dolor, a l'estil hedonista –encara que referida no només a la de l'individu, sinó a la del major nombre possible de persones–, considerant que el bé més gran el defineixen pròpiament els estats plaents de la consciència. Es manté crític respecte d'alguns punts de vista dels primers utilitaristes (el seu empirisme, el seu psicologisme, la seva reducció del bo a l'útil, com una espècie de confusió entre el moral al fàctic, etc.). Defensa l'utilitarisme com la doctrina moral de més sentit comú per a tot temps i circumstància. En un aspecte més general, entén que la filosofia tracta en principi, no d'obtenir veritats, sinó de comprendre-les en un tot organitzat.