Johann Gregor Mendel

Johann Gregor Mendel (més conegut com a Gregor Mendel) fou un botànic i naturalista austríac fundador de la moderna genètica que, juntament amb la teoria de les mutacions, era l'element fonamental que necessitava la teoria darwinista de l'evolució per a consolidar-se.

Johann Mendel va néixer a Heinzendorf bei Odrau, a Àustria, i va estudiar a Leipzig. Va ser ordenat sacerdot en el convent agustinià de Sant Tomàs en Brno, i va adoptar el nom de Gregor. Es va dedicar a l'ensenyament primari i a l'experimentació amb creus entre plantes, especialment amb pèsols i flors de nit (Mirabilis Jalapa), que pol·linitzava artificialment. En 1865 va publicar les dades dels seus experiments en la seva obra Versuche über Pflanzenhybriden (Experiments d'hibridació en plantes), en els quals ja estan descrites les lleis fonamentals de la hibridació (anomenades posteriorment «lleis de Mendel») base de la moderna genètica. No obstant això, la importància dels descobriments de Mendel no va ser reconeguda fins setze anys després de la seva mort, quan C. Correns, E. von Tschermak i Hugo de Vries van arribar a resultats semblants als de Mendel. Llavors el naturalista Hugo de Vries, va ser qui va donar a conèixer la gran importància de la seva obra.

Vegeu biologia.