David Lewis

(David Kellogg Lewis)

Filòsof nord-americà, nascut a Oberlin (Ohio) en 1941, i professor a la Universitat de Princeton. Va morir a aquesta ciutat el 14 d'octubre de 2001.

La seva reflexió s'inscriu en la tradició analítica i s'ocupa fonamentalment de filosofia del llenguatge, lògica, teoria de jocs i filosofia de la ment. Va ser alumne de Quine, encara que manifesta importants discrepàncies amb aquest autor, del que rebutja la seva oposició a les nocions intensionals vinculades amb la modalitat, ja que, segons Quine, això conduiria a parlar d'individus «possibles» i a la re-instauració d'una forma d'essencialisme. Però, enfront d'aquesta posició de Quine, Lewis radicalitza la semàntica extensional de la lògica modal formulada per Kripke basada en la noció dels mons possibles, respecte dels quals Lewis sosté un realisme extrem denominat «realisme modal» (On the Plurality of Worlds, 1986). Segons Lewis els mons possibles no són meres «maneres de parlar» o mers constructes lingüístics o conceptuals, sinó que són entitats reals, encara que no actuals. El món real és solament un dels mons possibles, per això no té un estatus ontològic privilegiat enfront dels altres mons possibles, encara que a diferència d'aquests, el món real és actual (el que no significa, com en Leibniz, que sigui l'escollit per Déu perquè és el millor dels mons possibles). Per a enfrontar-se al problema de la identitat dels individus existents als mons possibles Lewis sosté que cada individu solament existeix en un dels mons possibles i, en els altres, existeixen solament els seus «homòlegs». Aquesta concepció li permet l'elaboració d'una lògica modal capaç d'enfrontar-se als condicionals contrafàctics. No obstant això, els seus crítics sostenen que les anàlisis de Lewis basades en els mons possibles, a més de suposar una complexa ontologia (contrària a l'estipulat per la navalla d'Occam), no ens aporten veritable coneixement sobre les veritats modals, ja que versen sobre entitats allunyades causalment –els mons possibles– del món real.

Lewis empra la distinció entre «saber què» (knowledge that, que es referix a informació) i «saber com» (knowledge how, que es refereix a habilitats) i l'aplica als casos de qualia. Lewis discuteix el famós argument proposat per Frank Jackson de l'habitació de Mary, i està d'acord amb la conclusió de l'argument segons el qual Mary no pot aprendre el que sembla vermell (what red looks like) a través dels seus estudis monocromàtics. Però segons ell això no importa. L'aprenentatge teòric transmet informació, però experimentar qualia no transmet informació, sinó que comunica habilitats. Quan Mary veu el vermell, no rep informació realment nova, però sí que adquireix noves habilitats: ara pot recordar què és el vermell, imagina altres coses vermelles i reconèixer altres casos de vermell. Generalment els dos tipus de coneixement o de saber («saber què» i «saber com») van entrellaçats i ambdós es donen en l'aprenentatge ordinari. Per exemple, la gent aprèn que Marx era revolucionari i, al mateix temps adquireix habilitats per reconèixer imatges de Marx. Tanmateix, en l'experiment de pensament, Mary, tancada en la seva habitació, només pot utilitzar l'aprenentatge basat en el «saber què», i se li impedeix utilitzar l'experiència per obtenir el «saber com», que li permetria recordar, imaginar i reconèixer el color vermell. . Lewis, doncs, al sustentar que la informació (el «saber què») i la capacitat (el «saber com») són coses potencialment diferents, conclou que el físicisme encara és compatible amb la conclusió que Mary obté un nou saber al ser alliberada de l'habitació monocromàtica. Així, en contra del que suposadament pretenia l'argument de l'habitació de Mary (Veg. Mary en colors., a saber, que aspectes mentals com els qualia són irreductibles al fisicisme, Lewis afirma que no. L'enclustrament de Mary en una vida monocromàtica no l'impedeix el «saber què», i, per tant, pot obtenir tota la informació sobre els colors, però sí li impedeix el «saber com» i, per tant, està incapacitada per obtenir l'habilitat que representen, per ell, els qualia. També aplica aquesta distinció a d'altres instàncies de qualia, com en el cas de l'experiment mental de Thomas Nagel sobre què és ser un rat penat. Per Lewis "ser un ratpenat" és una habilitat, de manera que es tracta d'un «saber com» (knowledge how).

En la seva obra Parts of classes (1991), Lewis ha reformulat la teoria de conjunts des d'una perspectiva mereològica. Altres obres destacables són: La convenció (1969); Contrafàctics (1969) i Sobre la pluralitat de mons (1986).

---