Emil Lask

Filòsof alemany d'origen austríac (va néixer a Wadowitz). Va estudiar a Friburg amb Rickert, de qui va prendre la distinció entre l'esfera de l'ésser i l'esfera dels valors. Es va doctorar en 1902 i en 1905 va obtenir l'«habilitació» sota la direcció de Windelband. Va succeir a Kuno Fischer en la seva càtedra de la Universitat de Heidelberg. Va morir en el front rus durant la Primera Guerra Mundial.

Vinculat a l'escola de Baden, més per la seva relació amb els seus mestres Rickert i Windelband que pels seus interessos filosòfics, Lask es va incardinar en el moviment de rebot de l'idealisme, i va voler elaborar una metafísica de base realista i una ontologia crítica. També va reaccionar contra l'intent de reduir la vida espiritual a les meres categories lògiques. Per això va elaborar una «lògica de la filosofia» o examen de les «categoria de les categories», que va concebre com una prolongació de la filosofia crítica kantiana i com una justificació de la lògica transcendental. Va distingir entre les categories lògiques i els seus continguts o «essències» a les quals aquelles s'apliquen. Com Husserl, va acceptar la intuïció d'aquestes essències, del categorial i lògic però, mentre les categories mantenen el seu ple caràcter de racionalitat, els seus continguts poden ser irracionals. D'aquesta manera, Lask sintetitza el racional amb l'irracional: el racionalisme formal segueix mantenint-se com a mètode d'investigació, però d'aquí no s'infereix un panlogisme o racionalització total, ja que accepta l'esfera de l'irracional, i fins i tot reivindica el caràcter irracional últim de la racionalitat de la pròpia lògica de les categories. Va assenyalar, a més, que aquestes categories es caracteritzen per la seva intencionalitat, és a dir, per la seva necessària referència a quelcom diferent de si mateixes, i va considerar que aquest caràcter d'intencionalitat compartit per totes les categories permet arribar a una proto-forma o Urform, que actua com a principi unificador de la lògica de la filosofia i la transforma en un sistema que culmina en aquesta Urform i en una concepció de l'Absolut, entès com a valor o cim de tots els valors, que són l'autèntica guia de l'activitat pràctica i, en última instància, també de l'activitat teòrica.