Carl Gustav Hempel
De Wikisofia
Avís: El títol a mostrar «Carl Gustav Hempel» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Hempel, Carl Gustav».
Filòsof alemany, nascut l'any 1905 a Oranienburg. Als anys trenta se'n va anar als EUA, on va adoptar la nacionalitat nord-americana; va ensenyar a Nova York, Yale, Princeton i Pittsburgh. Va morir a Princeton Township, Nova Jersey, l'any1997.
En la seva joventut es va relacionar amb l'empirisme lògic i el Cercle de Viena, encara que va criticar després el seu requisit de verificabilitat estricta [1], i és un dels principals expositors de l'anomenada concepció heretada de la ciència. Les seves dues obres principals, L'explicació científica (1965) i Filosofia de la ciència natural (1966), es consideren obres fonamentals d'aquesta orientació clàssica de la ciència.
Juntament amb J.R. Oppenheim va exposar l'anomenat model nomològic-deductiu d'explicació científica (en un article publicat en 1948 titulat Estudis sobre la lògica de l'explicació): explicar un fet consisteix a deduir l'enunciat que descriu aquest fet partint de lleis científiques generals i de condicions inicials particulars. Al seu torn, explicar una llei consisteix a deduir-la d'altres lleis més generals (veg. text de Mosterín). Per a estudiar alguns dels problemes que presenta la confirmació en la inducció va proposar, en 1945, la denominada paradoxa de la confirmació, també anomenada paradoxa de Hempel o paradoxa dels corbs.
En la seva obra Aspectes de l'explicació científica (1965), Hempel va estudiar també diversos models d'explicació estadística per a donar compte de les formes probabilístiques que adopten moltes ciències. Fonamentalment va establir dos models d'explicació estadística: un model deductiu, segons el qual les regularitats estadístiques es dedueixen de lleis estadístiques més generals, i un model inductiu, segons el qual, els fets individuals també han d'explicar-se a partir de lleis estadístiques sota els quals se subsumeixen.
- ↑ Requisit de verificabilitat completa en principi. Una oració té significat empíric si, i només si, no és analítica i es dedueix lògicament d'una classe finita i lògicament consistent d'oracions observacionals.
Problemas y cambios en el criterio empirista de significado,en A. J. Ayer, El positivismo lógico, FCE, México 1965, p. 118.
Obres principals
- Über den Gehalt von Wahrscheinlichkeitsaussagen, 1936.
- Der Typusbegriff im Licht der neuen Logik mit Paul Oppenheim, 1936 .
- The Function of General Laws in History, 1942 .
- Studies in the Logic of Confirmation, 1943 .
- The Logic of Functional Analysis, 1959 .
- Aspects of Scientific Explanation, Free Press, Nova York 1965.
- Philosophy of Natural Science, Prentice Hall, Englewood Cliffs 1966.
- Scientific Explanation, 1967
.
Asssaigs:
- Aspects of Scientific Explanation and Other Essays, 1965.
- Selected Philosophical Essays, 2000.
- The Philosophy of Carl G. Hempel: Studies in Science, Explanation, and Rationality, 2001.
Traduccions al castellà:
- Filosofía de la ciencia natural, Alianza, Madrid 1973.
- La explicación científica: estudios sobre filosofía de la ciencia, Paidós, Buenos Aires 1979.